dimecres, 16 de març de 2011

Ascensors sí, expulsions no. Celebrem una (altra petita) victòria veïnal

Vivim en un barri en que la majoria d'edificis no té ascensor, la qual cosa provoca problemes de mobilitat a la gent gran. Front aquest fet, molts es pregunten, com rebutgem un pla urbanístic que proposava instal·lar ascensors en el barri? La resposta és senzilla. Aquest pla suposava moltes més coses. En primer lloc, la expulsió d'un 20% de les persones afectades, ja que eliminava un habitatge per planta i no havia previst prou habitatge per reallotjar a les 1500 famílies (només es construïren 80 habitatges a Rodalíes Renfe i les famílies havien de pagar el pis nou). En segon lloc, el cost total de les reformes l'assumia el propietari. A més, els veïns de lloguer, tot i ser la meitat de la població del barri, no tenien ni veu ni vot.  Al cap i a la fi, era un pla concebut per dinamitzar el mercat immobiliari i turístic i no per solucionar els problemes del barri.

L'Ajuntament trobà l'excusa perfecta -els ascensors- per fer de La Barceloneta un monocultiu turístic i nosaltres alçarem la veu per dir: Ascensors sí, però no a canvi de la expulsió directa o indirecta dels nostres veïns.

I ja fa més de quatre anys! És cert que les cares visibles del moviment foren l'Avv l'Òstia i la Plataforma en Defensa de La Barceloneta. No obstant, també és cert que si estas llegint això, tu també has estat defensant que el nostre barri continuï sent un barri popular. Segurament has vingut a manifestacions i actes al carrer, has llegit i difós els butlletins, has compartit sardines i colpejat la teva cassola per fer-te sentir, per fer sentir aquest esperit que recollia Emília: “El barri és els seus veïns”.
Hem compartit els nostres coneixements, somriures i esforços i tots, qui més i qui menys, hem posat el nostre granet de sorra.

En aquests quatre anys hem fet molts amics, dins i fora del barri. Hem compartit la nostra incipient experiència de lluita amb barris que postan anys resistint, amb més o menys èxit, l'assetjament del capitalisme salvatge. L'hem compartit també amb grups que treballen dia dia per la defensa dels drets socials, dels drets de tots; amb persones, personalitats que dia a dia treballen per un objectiu comú: fer de Barcelona i els seus barris una ciutat més democràtica, en què no siguen els diners els que dictaminin qui pot viure en ella i qui no.

Però no tot han sigut complicitats. En el camí ens hem trobat amb diferents obstacles, enemics d'aquesta Barcelona que desitgem. Hem fet enemics dins i fora de l'ajuntament. Quan s'adonaren de que qui ens oposavem al pla érem persones sense més interès que defensar el barri, els seus veïns, els nostres drets (perquè els drets, per ser drets els ha de poder gaudir tothom, sinó, són privilegis). Gent a la que no podien comprar, van optar per ningunejar-nos, ignorar-nos, difamar-nos... Estratègia pròpia de la propaganda més autoritària que no va poder contrarestar un moviment que, tot i que ells no ho sospitaven, ja era imparable.

Avui, quatre anys després, ens continuem reafirmant: La Barceloneta és el nostre barri i no un pastís immobiliari. I els pobres també podem i volem viure davant del mar.

Tenim dret a La Barceloneta
. Això no s'acaba aquí. S'ha suspès l'aplicació del pla dels ascensors. I això és el que celebrem avui. Perquè les victòries veïnals si no les reclamem nosaltres, ningú no ho farà. Però ja s'està redactant un nou pla. Aquest cop sembla que l'Ajuntament ha aprés una mica la lliçó i la pressió ha fet que acceptin un control sobre la redacció del nou pla. Això sí, si no seguim junts, no té sentit. Som els que viviem en el barri els que millor el coneixem i per tant, qui hauria de decidir què es posa en aquest nou pla. Nosaltres coneixem millor que qualsevol polític, tècnic o empresari què necessitat o problemes té el barri, i quina és la riquesa d'aquests carrers: les seves gents

Seguirem lluitant per a que aquest tros de terra triangular a la vora del mar que és casa nostra, el nostre barri, dels que som i dels que vénen, per un barri popular. Perquè la Barceloneta és de qui la viu i la construeix cada dia, no dels que viuen d'ella.
 
Aquesta és una invitació a continuar lluitant juntes