PATRICIA CASTÁN El Periódico
L’estiu que acaba ha estat tristament cèlebre per haver encès les alertes sobre una infinitat de problemes vinculats a l’espai públic de Barcelona (prostitució, llauners, incivisme, descamisats, robatoris i altres) i que han castigat en especial el centre de la ciutat, però ha marcat almenys un punt i a part en un tema que havia crescut sense pausa i que, per fi, està limitat a Ciutat Vella: els apartaments turístics. Després de reordenar el sector, el districte va anunciar el febrer passat que quedaven almenys 424 pisos detectats que funcionaven sense legalitzar. D’aquests, durant els últims sis mesos n’han deixat de funcionar o estan a punt de fer-ho 200, sigui per precintaments o per tancament voluntari després de ser advertits. Tot i que hi ha més control del sector, els veïns, en especial a la Barceloneta, demanen més mà dura contra tots els que causen molèsties.
L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner a intentar regular una activitat que s’ha disparat en els últims anys, gairebé sempre sense declarar. Per la seva ubicació, Ciutat Vella és l’epicentre del fenomen, on un estudi municipal va constatar la presència de més d’un miler d’apartaments per llogar per dies. El districte va donar l’opció de legalitzar-se a tots els que estaven registrats a Turisme de la Generalitat fins a final del 2006. Un total de 650 van complir els requisits i van realitzar els tràmits necessaris, amb un límit autoritzat i sense possibilitat de fer noves obertures. El mes de febrer passat el saldo de tancaments d’activitat (il·legal) pujava a 474, després de mesos d’inspeccions i revisió al sector. En aquell moment, es va anunciar que s’havia detectat un volum d’almenys 424 pisos sense llicència i que es mantindria la pressió per evitar nous repunts.
PATRULLA ESPECIAL / La gerent de Ciutat Vella, Mercè Massa, assegura que durant tot l’estiu un grup integrat per agents de la Guàrdia Urbana i inspectors dedicats a aquesta missió han treballat per investigar els casos denunciats i descoberts des de les pàgines d’internet on s’anuncien. A falta del balanç final de l’estiu, Massa calcula que en els sis últims mesos el 50% d’aquests pisos (més de 200) han cessat la seva activitat o en algun cas estan a punt de fer-ho. Però el districte s’aferra a una altra dada més important, afirmen, per demostrar que el problema està controlat: d’entre l’allau de tancaments, només han intentat reobrir –il·legalment– un total de 19 pisos tancats abans del febrer.
Els responsables del districte admeten que, al marge dels aproximadament 200 casos més d’apartaments il·legals per resoldre, podria existir una borsa de pisos sense autoritzar i no detectats, perquè no generen molèsties ni denúncies.
Però legals o no, el que de veritat preocupa el veïnat és que s’actuï contra els que generen més molèsties. La il·legalitat permet una actuació més ràpida de cara a clausurar-los, però la legalitat no pressuposa que els immobles siguin benvinguts a la comunitat. I encara que el mal ús és sancionable, per als veïns és difícils de provar.
L’associació de veïns de L’Hòstia, a la Barceloneta, és la més combativa. Diuen que, autoritzats o no, «la problemàtica és la mateixa». Nits en blanc, sorolls, gresques, desperfectes a les zones comunes i trànsit continu de turistes que ningú coneix i que a vegades sobreocupen l’espai, són algunes de les seves queixes. «Si arriben de matinada i no tenen claus encara, acaben picant tots els timbres del veïnat», explica la seva portaveu, Emilia Llorca, que reclama dos tècnics destinats a aquest tema per controlar el barri, on n’hi ha 61 de legalitzats. Al districte només li consta que tres pisos clausurats hagin intentat reobrir.
Llegir article sencer
L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner a intentar regular una activitat que s’ha disparat en els últims anys, gairebé sempre sense declarar. Per la seva ubicació, Ciutat Vella és l’epicentre del fenomen, on un estudi municipal va constatar la presència de més d’un miler d’apartaments per llogar per dies. El districte va donar l’opció de legalitzar-se a tots els que estaven registrats a Turisme de la Generalitat fins a final del 2006. Un total de 650 van complir els requisits i van realitzar els tràmits necessaris, amb un límit autoritzat i sense possibilitat de fer noves obertures. El mes de febrer passat el saldo de tancaments d’activitat (il·legal) pujava a 474, després de mesos d’inspeccions i revisió al sector. En aquell moment, es va anunciar que s’havia detectat un volum d’almenys 424 pisos sense llicència i que es mantindria la pressió per evitar nous repunts.
PATRULLA ESPECIAL / La gerent de Ciutat Vella, Mercè Massa, assegura que durant tot l’estiu un grup integrat per agents de la Guàrdia Urbana i inspectors dedicats a aquesta missió han treballat per investigar els casos denunciats i descoberts des de les pàgines d’internet on s’anuncien. A falta del balanç final de l’estiu, Massa calcula que en els sis últims mesos el 50% d’aquests pisos (més de 200) han cessat la seva activitat o en algun cas estan a punt de fer-ho. Però el districte s’aferra a una altra dada més important, afirmen, per demostrar que el problema està controlat: d’entre l’allau de tancaments, només han intentat reobrir –il·legalment– un total de 19 pisos tancats abans del febrer.
Els responsables del districte admeten que, al marge dels aproximadament 200 casos més d’apartaments il·legals per resoldre, podria existir una borsa de pisos sense autoritzar i no detectats, perquè no generen molèsties ni denúncies.
Però legals o no, el que de veritat preocupa el veïnat és que s’actuï contra els que generen més molèsties. La il·legalitat permet una actuació més ràpida de cara a clausurar-los, però la legalitat no pressuposa que els immobles siguin benvinguts a la comunitat. I encara que el mal ús és sancionable, per als veïns és difícils de provar.
L’associació de veïns de L’Hòstia, a la Barceloneta, és la més combativa. Diuen que, autoritzats o no, «la problemàtica és la mateixa». Nits en blanc, sorolls, gresques, desperfectes a les zones comunes i trànsit continu de turistes que ningú coneix i que a vegades sobreocupen l’espai, són algunes de les seves queixes. «Si arriben de matinada i no tenen claus encara, acaben picant tots els timbres del veïnat», explica la seva portaveu, Emilia Llorca, que reclama dos tècnics destinats a aquest tema per controlar el barri, on n’hi ha 61 de legalitzats. Al districte només li consta que tres pisos clausurats hagin intentat reobrir.
Llegir article sencer
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada