Fa dos anys manava l’oferta, és a dir, els que tenien vivendes per llogar, però avui els que pretenen arrendar poden imposar més les seves condicions que no pas els propietaris. La renda mitjana d’arrendament de vivenda a Barcelona es va situar el primer semestre d’aquest any en 12,6 euros per metre quadrat i mes, cosa que equival a 1.260 euros mensuals per a un pis de 100 metres quadrats o 1.008 euros per a un de 80 metres quadrats. Aquesta xifra mitjana, que ha estat recollida pel portal immobiliari idealista.com, reflecteix una caiguda anual de l’11,7% i del 8% respecte a la segona meitat de l’any passat.
«La veritat és que qui té un inquilí té actualment un tresor», afirma Álex Vázquez, director de vivenda de lloguer de Forcadell. Les actuals condicions del mercat fan que el canvi d’inquilí es pugui traduir en menys ingressos per al titular de la casa. «Qui vol llogar pot exigir una vivenda en millors condicions i a preus més baixos, ja que hi ha més i millor oferta entre la qual triar», afirma el representant de Forcadell, una de les firmes especialitzades de Barcelona.
L’excés d’oferta existent ha rebaixat els requisits que imposen els propietaris. Als dos mesos de fiança habituals s’hi acostumen a afegir actualment dos mesos més com a màxim en concepte de garantia, però «res de sis i fins i tot 12 mesos d’aval com passava anteriorment», explica Vázquez. En l’actualitat, es poden trobar pisos de 80 metres quadrats amb lloguers mitjans de 800 a 900 euros mensuals. Fa dos anys, aquesta mateixa vivenda s’hauria llogat almenys per uns 1.100 euros, afirma aquest especialista.
El mercat immobiliari ha canviat molt. Si abans predominava l’escassetat d’oferta, en l’actualitat a l’obra nova s’hi afegeixen vivendes que havien adquirit inversors particulars inicialment per poder revendre-les i altres pisos que els seus propietaris mantenien tancats i que, ara, per què han perdut la feina o han empitjorat les seves condicions laborals, els volen llogar per augmentar els seus ingressos.
CAPACITAT ECONÒMICA / La reducció dels lloguers va començar la tardor passada, quan la banca va tancar l’aixeta del crèdit, segons afirma Vázquez. Des d’aleshores, els preus s’estan ajustant «a la capacitat econòmica dels inquilins», segons comenta Fernando Encinar, cap d’estudis d’Idealista.
A Barcelona, el descens anual més important s’ha produït a Sants-Montjuïc, amb el 13,4%, fins als 11,6 euros per metre i mes. La reducció més petita es produeix a Gràcia, amb el -7,8%, fins a 12,5 euros. La renda mitjana més cara es troba a Ciutat Vella (13,8 euros).
Publicat en el diari El Periódico
«La veritat és que qui té un inquilí té actualment un tresor», afirma Álex Vázquez, director de vivenda de lloguer de Forcadell. Les actuals condicions del mercat fan que el canvi d’inquilí es pugui traduir en menys ingressos per al titular de la casa. «Qui vol llogar pot exigir una vivenda en millors condicions i a preus més baixos, ja que hi ha més i millor oferta entre la qual triar», afirma el representant de Forcadell, una de les firmes especialitzades de Barcelona.
L’excés d’oferta existent ha rebaixat els requisits que imposen els propietaris. Als dos mesos de fiança habituals s’hi acostumen a afegir actualment dos mesos més com a màxim en concepte de garantia, però «res de sis i fins i tot 12 mesos d’aval com passava anteriorment», explica Vázquez. En l’actualitat, es poden trobar pisos de 80 metres quadrats amb lloguers mitjans de 800 a 900 euros mensuals. Fa dos anys, aquesta mateixa vivenda s’hauria llogat almenys per uns 1.100 euros, afirma aquest especialista.
El mercat immobiliari ha canviat molt. Si abans predominava l’escassetat d’oferta, en l’actualitat a l’obra nova s’hi afegeixen vivendes que havien adquirit inversors particulars inicialment per poder revendre-les i altres pisos que els seus propietaris mantenien tancats i que, ara, per què han perdut la feina o han empitjorat les seves condicions laborals, els volen llogar per augmentar els seus ingressos.
CAPACITAT ECONÒMICA / La reducció dels lloguers va començar la tardor passada, quan la banca va tancar l’aixeta del crèdit, segons afirma Vázquez. Des d’aleshores, els preus s’estan ajustant «a la capacitat econòmica dels inquilins», segons comenta Fernando Encinar, cap d’estudis d’Idealista.
A Barcelona, el descens anual més important s’ha produït a Sants-Montjuïc, amb el 13,4%, fins als 11,6 euros per metre i mes. La reducció més petita es produeix a Gràcia, amb el -7,8%, fins a 12,5 euros. La renda mitjana més cara es troba a Ciutat Vella (13,8 euros).
Publicat en el diari El Periódico
.jpg)
1 comentari:
En BCN han bajado, desde luego. En unas zonas más que en otras, pero es evidente que gracias a los "inversores" que, al no poder vender, se ven obligados a arrendar, la oferta se ha ampliado muchísimo. Y hay que tener en cuenta que BCN es una de las ciudades más caras de España para vivir -sino la que más- .
Hasta hace muy poco era prácticamente imposible encontrar un estudio por menos de 700 euros al mes en bcn ciudad -y estamos hablando de 30 m2- , ahora son tantos que forman un sector más de esa oferta.
Todavía sigue siendo caro hasta entrar en lo prohibitivo, sí, porque de hecho con tanta subida se había llegado a un nivel demencial e irreal, pero es evidente que han bajado y parece que esto es sólo el principio.
Sin embargo, si los precios han bajado no ha sido gracias a las medidas tomadas por el gobierno, sino por la crisis que vivimos actualmente. Y esto es realmente muy triste y sobre todo, muy indignante.
Publica un comentari a l'entrada