ANTONI Serra
Què passa a Espanya amb els preus de la vivenda? Que la crisi immobiliària ha arribat a unes proporcions que són preocupants és una cosa totalment sabuda. Els entesos estimen en un milió el nombre de vivendes que esperen comprador. Cada dia se'ns informa de la situació desesperada de molts promotors, que entren en situació concursal o aconsegueixen que els seus creditors bancaris cobrin en espècies --o sigui, terrenys i vivendes-- els crèdits vençuts. Davant d'un panorama tan desolador, tothom pensaria que els preus de les vivendes haurien d'experimentar descensos substancials. Com ha passat als Estats Units, un altre país castigat per una crisi similar, on segons sembla s'han retallat de mitjana gairebé el 30%.
Doncs no. Si hem de fer cas de les xifres que publiquen diversos organismes oficials, és cert el vell eslògan Spain is different, ja que en el nostre territori, i pel que fa a la vivenda, no es compleix la llei de l'oferta i la demanda. Segons el Ministeri de la Vivenda, en els tres primers trimestres de l'any en curs els preus de la vivenda lliure havien pujat "només" el 0,4%. Ja sé que, un cop descomptada la inflació, aquest percentatge es transforma en negatiu, però de cap manera arriba a la proporció que caldria esperar vistes les llàgrimes dels promotors immobiliaris. Se m'acudeixen dues explicacions. La primera és que les xifres que figuren en les escriptures de compravenda no sempre reflecteixen el preu real de la transacció. El diner opac, podríem dir, per no fer servir un qualificatiu més contundent. La segona és que l'actuació dels bancs, canviant deute per pisos, està frenant la manifestació de la crisi en els preus.
Però resulta que el Govern proclama, a través d'un alt càrrec ministerial, que el seu desig és que els preus de la vivenda s'ajustin a l'e- volució de l'IPC, cosa que voldria dir que consideren que estan baixant massa, si més no segons les xifres oficials. ¡Alça Manela! Espero que això no anunciï una intervenció estatal per evitar la caiguda dels preus, condició necessària per començar com més aviat millor la recuperació de l'economia.
Publicat en el Periódico
Doncs no. Si hem de fer cas de les xifres que publiquen diversos organismes oficials, és cert el vell eslògan Spain is different, ja que en el nostre territori, i pel que fa a la vivenda, no es compleix la llei de l'oferta i la demanda. Segons el Ministeri de la Vivenda, en els tres primers trimestres de l'any en curs els preus de la vivenda lliure havien pujat "només" el 0,4%. Ja sé que, un cop descomptada la inflació, aquest percentatge es transforma en negatiu, però de cap manera arriba a la proporció que caldria esperar vistes les llàgrimes dels promotors immobiliaris. Se m'acudeixen dues explicacions. La primera és que les xifres que figuren en les escriptures de compravenda no sempre reflecteixen el preu real de la transacció. El diner opac, podríem dir, per no fer servir un qualificatiu més contundent. La segona és que l'actuació dels bancs, canviant deute per pisos, està frenant la manifestació de la crisi en els preus.
Però resulta que el Govern proclama, a través d'un alt càrrec ministerial, que el seu desig és que els preus de la vivenda s'ajustin a l'e- volució de l'IPC, cosa que voldria dir que consideren que estan baixant massa, si més no segons les xifres oficials. ¡Alça Manela! Espero que això no anunciï una intervenció estatal per evitar la caiguda dels preus, condició necessària per començar com més aviat millor la recuperació de l'economia.
Publicat en el Periódico
.jpg)
1 comentari:
La ley del suelo ya ha sido modificada porque en un principio el suelo fue liberalizado por el partido que ahora está en la oposición y fue este mismo el motivo por el que en detrimento de la vivienda de protección pública se dejó la vivienda, bien de primera necesidad, en mano de los especuladores que construían al olor del dinero.
La única herencia que ha dejado el partido de la oposición es la de vivienda cara a pagar a 50 años y se dice pronto porque todos nos pegamos buenos madrugones para que luego otros viajen en yate, o más en concreto el caso del hermano de Esperanza Aguirre, Consultora Aguirre-Newman que ha beneficiado a muchas constructoras, caso más reciente el de las Torres de Caja Madrid adjudicadas a ACS de Florentino Pérez, y también a cómo ha especulado su marido en Valdeluz.
Ahora la situación se está estabilizando pero en el caso en que el partido de la oposición volviera a liberalizar el suelo esto sería una auténtica desgracia para muchas personas, los llevaría a la ruina más absoluta.
Si el señor Cascallana se merece estar en el Senado es gracias a la labor que ha realizado en la que cada año se han adjudicado 1500 viviendas de protección pública, que en extensiones de territorio más amplias no ha habido tal oferta de vivienda pública.
La base del ladrillazo la creó, gestó y fomentó el partido de la oposición, cuando penséis que tenéis que destinar el 75% del presupuesto familiar a pagar vivienda mientras bancos y constructoras se han llenado los bolsillos de langostinos gracias a nuestro esfuerzo y a hipotecarnos nosotros y a nuestros hijos de por vida. Aunque está claro que el gobierno actual podría haber hecho mucho más por el asunto, y en cambio se ha quedado con los brazos cruzados apoyando al capital.
Publica un comentari a l'entrada