Davant l’anunci de pujades en el preu de l’aigua, la recollida d’escombraries i les demandes de les companyies elèctriques, volem manifestar:
1. La nostra preocupació pels efectes que aquestes pujades tindran en les despeses de les persones econòmicament més febles. No tan sols per l’impacte de la crisi en forma d’atur i moderació salarial, sinó també per la persistència de pobresa estructural a la ciutat associada a pensions i salaris baixos. Per a aquestes persones, la pujada indiscriminada de preus d’aquests serveis bàsics pot tenir un efecte devastador per al seu equilibri econòmic, especialment quan aquesta es produeix després del fort encariment d’aliments i habitatge (lloguers, hipoteques) que ha afectat el seu nivell de vida.
2. Sempre hem entès que el consum dels serveis que ara volen pujar tan dràsticament pot ser, a la vegada, un consum bàsic i un consum sumptuari (o simplement, representar un malbaratament). Per això fa temps que venim defensant que en la estructura de preus se separi un tram bàsic, amb un cost a l’abast de tothom, i un escalat tarifari que desanimi el malbaratament o el consum excessiu. Aquesta política tarifaria mai s’ha portat a terme. O només s’ha fet, tímidament, en les taxes associades al cicle de l’aigua. Però se segueixen mantenint quotes fixes (que castiguen les persones soles), no es contempla adequadament la grandària de la unitat familiar, ni s’han introduït tarifes progressives segons consums. No podem acceptar una nova pujada indiscriminada que no contempli elements de justícia social i racionalitat ambiental.
3. L’argument d’aquests increments tarifaris és divers en cada cas: dèficit dels serveis, dèficit tarifari. Un fet que en casos com el de l’electricitat o l’aigua contrasta amb els guanys elevats de les companyies privades que gestionen aquests serveis. En d’altres, com és el cas dels residus, amb el retard en el control de l’activitat de les empreses privades i amb l’absència d’una política decidida en camps com la reducció d’envasos. Creiem que no es pot acceptar que es demani a la població que pagui més quan la prestació d’aquests serveis es converteix en un negoci monopolístic, o no es realitzen les polítiques adequades per reduir la generació de residus
4. Exigim per tant que es replantegin les pujades fins que no tinguem una proposta tarifària i unes polítiques de racionalització que incorporin els adequats elements de justícia social i racionalitat ambiental.
1. La nostra preocupació pels efectes que aquestes pujades tindran en les despeses de les persones econòmicament més febles. No tan sols per l’impacte de la crisi en forma d’atur i moderació salarial, sinó també per la persistència de pobresa estructural a la ciutat associada a pensions i salaris baixos. Per a aquestes persones, la pujada indiscriminada de preus d’aquests serveis bàsics pot tenir un efecte devastador per al seu equilibri econòmic, especialment quan aquesta es produeix després del fort encariment d’aliments i habitatge (lloguers, hipoteques) que ha afectat el seu nivell de vida.
2. Sempre hem entès que el consum dels serveis que ara volen pujar tan dràsticament pot ser, a la vegada, un consum bàsic i un consum sumptuari (o simplement, representar un malbaratament). Per això fa temps que venim defensant que en la estructura de preus se separi un tram bàsic, amb un cost a l’abast de tothom, i un escalat tarifari que desanimi el malbaratament o el consum excessiu. Aquesta política tarifaria mai s’ha portat a terme. O només s’ha fet, tímidament, en les taxes associades al cicle de l’aigua. Però se segueixen mantenint quotes fixes (que castiguen les persones soles), no es contempla adequadament la grandària de la unitat familiar, ni s’han introduït tarifes progressives segons consums. No podem acceptar una nova pujada indiscriminada que no contempli elements de justícia social i racionalitat ambiental.
3. L’argument d’aquests increments tarifaris és divers en cada cas: dèficit dels serveis, dèficit tarifari. Un fet que en casos com el de l’electricitat o l’aigua contrasta amb els guanys elevats de les companyies privades que gestionen aquests serveis. En d’altres, com és el cas dels residus, amb el retard en el control de l’activitat de les empreses privades i amb l’absència d’una política decidida en camps com la reducció d’envasos. Creiem que no es pot acceptar que es demani a la població que pagui més quan la prestació d’aquests serveis es converteix en un negoci monopolístic, o no es realitzen les polítiques adequades per reduir la generació de residus
4. Exigim per tant que es replantegin les pujades fins que no tinguem una proposta tarifària i unes polítiques de racionalització que incorporin els adequats elements de justícia social i racionalitat ambiental.
Barcelona, novembre de 2008
.jpg)
1 comentari:
A algún que otro especulador que tiene la vivienda vacía le empiezan a joder los 25 euros de la factura del agua.
Esto tenía que ser como en Inglaterra, que no se paga el agua, sino que todo va incluido en un "IBI" (allí se llama Council Tax) que cuesta un pastón al año.
A lo mejor alguno se lo pensaba dos veces antes de tener un piso vacío.
Si te jode pagar eso por cero de consumo alquila el piso y amortiza dicho piso, y deja de especular, garrapata social.
Tener pisos no es malo si se ponen a disposición de las personas para vivir en ellos como alquiler, pero tenerlos cerrados hace que me den ganas de vomitar.
Publica un comentari a l'entrada