Lluny de "reinventar Barcelona", les polítiques públiques i privades de la "Barcelona guapa" dutes a terme sobre el Raval als darrers 20 anys s'han dirigit a esventrar-lo, a desinformar-ne, assetjar-ne i expulsar-ne milers de veïns i veïnes, i a prescindir de les seves necessitats bàsiques –habitatges, espais verds, equipaments socials, treball dignes– a fi d'estendre cap al centre de la ciutat l'aparador "desconflictivitzat" i turístic en què pretenen convertir Barcelona. La humiliant conversió dels barris de Ciutat Vella en un immens parc d'atraccions per a turistes i gent d'un status econòmic superior s'encarna en el nou hotel de la Rambla del Raval que l'alcalde –titella del poder econòmic– inaugurarà el divendres 26. Envoltat d'un paisatge de pobresa i mancances estructurals, i situat just davant d'on els pistolers de la burgesia assassinaren l'anarquista Salvador Seguí, "el Noi del Sucre" –amb les noves oficines per a CCOO i UGT, els sindicats grocs, al costat–, l'hotel simbolitza els violents processos urbanístics, econòmics i polítics del poder per esclafar la vida, l'autoorganització popular i l'antiautoritarisme al Raval, a Barcelona i a Catalunya... amb l'objectiu de fer-ne, de tot plegat, el negoci especulador d'uns pocs a costa de la misèria de molts.
Si vols oposar-te a la contínua presa de pèl, vine a la Rambla del Raval el primer dia de funcionament de l'hotel: porta-hi confetis, cassoles, xiulets, i protestem-hi junts.
DIVENDRES 26 A LES 7 DEL VESPRE,
AJUNTEM-NOS A LA RAMBLA DEL RAVAL!!!
.jpg)
1 comentari:
El propio Fernando Martín, como presidente del lobby de las inmobiliarias, el año pasado, vaticinó que o se aceleraba la recalificación de suelo y la aprobación de los proyectos por parte de la administración, o el gobierno se encontraría entre uno y dos millones de parados. Fue un chantaje caciquil en toda regla y nadie dijo nada.
Hemos creado todos un monstruo (no hemos salido a las calle en plan Eurocopa para pararlo) que ha destrozado las costas y el territorio rural, levantado ciudades en el desierto con campos de golf que nadie iba a comprar, creando la expectativa de que “todo es urbanizable” para que los políticos puedan financiar sus “obras estrella” y “pactos oscuros”, y que nos iba a dar todo esto trabajo y dinero para vivir como nuevos ricos (todoterrenos de lujo, etc) mientras especulábamos con nuestra propia vivienda y vida.
Como dijo el Roto en una viñeta: “yo pensaba que la crisis era cuando el precio de los pisos subía, no cuando bajaba”
Publica un comentari a l'entrada