El miratge de la participació als barris

Les figures de tècnic en participació o conseller de barri semblen concebudes per evitar que la queixa i la demanda arribi als regidors. La veritable participació inclou informació, consulta,negociació i la possibilitat de participar en la presa de decisions i el dret de vet

Eva Fernández
Presidenta de la favb

Quan l’Ajuntament va anunciar a bombo i plateret la nova divisió dels barris de Barcelona la Favb ja va manifestar les seves reticències. Ens plantejàvem quin era el sentit d’una divisió que ningú creia necessària, tret de l’Ajuntament, i que no responia a una demanda ciutadana. Ens semblava excessiu haver d’aplicar la màxima del “pensa malament i encertaràs”. No obstant, tot ens duia a creure que l’única raó que donava sentit a la divisió era procurar en ella mateixa aquesta mateixa divisió. La divisió i la neutralització de la participació veïnal organitzada als barris.

La nova proposta municipal que es resumeix en un text d’un sol foli, tramès a la Favb, pretén tancar el procés encetat ajuntant la proposta d’un “pack de barri” d’una banda amb la dels mecanismes de participació “de barri” per l’altra. Pel que fa al “pack de barri”, la sola proposta ja contradiu l’esperit dels dos documents que s’han treballat fins ara amb l’Ajuntament per donar cos al Pla d’Equipaments. Tant al primer document com al segon, s’establien uns criteris generals per passar de la necessitat sentida o detectada en un barri a un servei i/o a un equipament. S’insistia en la necessitat de no tenir una visió estreta dels equipaments com a pertanyents a un sol barri ni d’agafar-se de forma exclusiva a les ràtios. En un barri d’orografia complicada o amb poc servei de transport públic, com alguns que tenim a la ciutat, l’accessibilitat a un equipament determinat ha de comptar més que el nombre d’habitants. Pel contrari, en altres barris, haurem de pensar que l’àrea d’influència d’un determinat equipament, o com es relacionen i potencien diversos equipaments entre si, té un abast que depassa el d’un sol barri, i aquesta dimensió també pot ser positiva i ajudar a racionalitzar recursos per tal que es distribueixin de forma equitativa i cobrint les necessitats reals de la població. Tornar d’aquest model complex, que requereix avaluar les característiques de la població, les projeccions futures de població, els nous usos del temps, el planejament urbanístic, per posar alguns exemples, a un model basat en el “pack de barri” (no obstant amb una anotació de gran discrecionalitat, perquè que estigui en el quadre no significa que tot es faci a tots els barris) obre les portes a la cultura del Nimby i de la competència i rivalitat entre barris que volem combatre des del moviment veïnal.

Pel que fa als “mecanismes de participació” de barri hem de dir que confirma les nostres pitjors sospites. L’apartat de “participació” preveu la celebració d’audiències de barri, la creació de plans comunitaris de barri, de la figura del tècnic o tècnica de participació de barri i de consellers o conselleres de barri designats i remunerats. Com ja hem manifestat, això, lluny d’apropar la participació als barris pot tenir conseqüències molt negatives per a la mateixa.

La proposta de fer un Pla Comunitari a cada barri, a més a més de ser inviable econòmicament pel cost que suposaria, té sentit únicament en aquells barris on el teixit social està afeblit i es donen problemes de cohesió social o bé allà on es plantegen reformes urbanístiques de gran abast. A no ser, és clar que del que estiguem parlant sigui de fer succedanis de plans comunitaris que mantinguin entretinguda la població més crítica.

Les figures de la o el tècnic en participació o la consellera o conseller semblen concebudes com a pantalles per tal d’evitar que la queixa i la demanda arribin als regidors i regidores. Nosaltres hem demanat sempre la creació de la figura dels consellers i conselleres vinculats als barris, però escollits democràticament, no designats des dels partits polítics. Plantejar la discussió des del barri el que farà serà treure el debat polític de l’àmbit dels districtes, on ha estat fins ara. Promoure la participació prenent com a referència el barri representa diluir les demandes de les entitats veïnals en un seguit de demandes de tipus parcial i immediat (les de la categoria de la “caca del gos” o del “fanal trencat”, per entendre’ns) que ara ja ocupen els primers temps de les audiències dels districtes, on primer s’escolten les queixes veïnals i després es dóna la paraula a les entitats. Representa també trencar les coordinacions transversals de les entitats veïnals i ciutadanes que són de dimensió de districte i sovint de diversos districtes a partir d’eixos urbanístics. Representa, en definitiva, dividir el moviment veïnal. No estem en contra de la participació, però la volem de qualitat. Fa 40 anys que venim participant activament a la vida de la ciutat i no ens fan falta classes de participació impartides per tècnics o tècniques voluntariosos. La nostra experiència mostra també com sota el pretext de fer processos participatius “amplis”, el que es duen a terme són maniobres per neutralitzar les veus dissidents embolcallant-les en gomets i cartulines de colors. La participació en la presa de decisions inclou diversos estadis en un procés creixent de protagonisme ciutadà: informació, consulta, negociació (deliberació), possibilitat de participar en la presa de decisions i el dret de vet o de proposta legislativa. En els processos participatius als quals assistim rarament passem dels dos primers nivells. Tenim un teixit social prou madur com per avançar en la democràcia sense simulacres, de forma clara i decidida. La resta de maniobres només serviran a la desafecció i al populisme.