dissabte, 7 d’agost del 2010
15 de setembre, assemblea general a Barcelona: contra les retallades, vaga general i continuïtat
El govern està decidit a que el pes de la seva crisi caigui exclusivament sobre les nostres espatlles.
· Retallades i congelació de sous i pensions
· Retallades en la despesa social i pujada d’impostos i tarifes
· Privatització de l’ensenyament i la sanitat
· Retallades dels drets laborals i endarreriment de l’edat de jubilació
· Criminalització de la resistència i la rebel·lia
· Criminalització de la vaga
Davant d’aquesta situació, la vaga general convocada per les cúpules de CCOO i UGT no és suficient per aturar aquest atac. Necessitem un pla de mobilització més enllà del 29 de Setembre, dirigit per nosaltres mateixos, els i les que patim en la nostra carn les conseqüències de la crisi.
Convoquem una Assemblea General per organitzar les nostres lluites que ha de canviar la història dels nostres barris i pobles.
Tu també estàs afectada/at, vine i participa!
Quedem el 15 Setembre, 19 h. a Plaça Universitat
Els que ens han posat en aquesta crisi no ens treuran d’ ella
divendres, 6 d’agost del 2010
La Generalitat aumenta hasta un 65,36% el alquiler protegido a los + pobres mientras subvenciona promotores
És increible que en tiempos de crisis, con los recortes sociales recientemente anunciados por ZP, un Departament sensible socialmente, regentado por ICv-EUiA, ataque de esta manera a la gente con menos recursos de Catalunya............
500×20, la Asociación de Nou Barris que demanda pisos protegidos de alquiler ya lo denunció a la REGIDORA en el pleno del Distrito de marzo del 2010, pues insistentemente en la Oficina de Derechos Sociales, de la calle Argullos 108, recibe vecinos con esas problemáticas. LOs datos de subidas por tramos de renta, zones urbanas y años los podeis mirar en el documento adjunto. La prensa también lo denunciaba: El 52% de los aspirantes a vivienda social no tienen los ingresos mínimos.
En cambio a los constructores de esas viviendas en régimen de alquiler protegido les regalan ayudas hasta el 40% del valor del edificio construido. Esto lo explicamos en el documento adjunto con un ejemplo de un edificio de BCN. También los fondos inmobiliarios, muchos de ellos constituidos por la banca, han recibido recientemente un nuevo trato de favor fiscal por parte del Gobierno de ZP a traves de las SOCIMI como explicamos >>>AQUÍ>>>
http://prouespeculacio.org/2010/05/13/generalitat-aumenta-65-el-alquiler-protegido-a-los-pobres.html
dimecres, 4 d’agost del 2010
Escrit de l'AAVV l'Òstia i de la PADB (agost 2010)
dimarts, 3 d’agost del 2010
El 'botellón' a la platja creix i irrita els veïns de la Barceloneta
Botellón a la platja, robatoris i sorolls al barri. Els veïns de la Barceloneta han començat a impulsar una campanya per denunciar les conseqüències negatives que la pràctica del botellón ha portat amb més força aquest estiu als carrers i a les places de la zona. La plataforma Veïns i Veïnes de la Barceloneta acabada de crear, que es reuneix cada setmana per debatre els problemes de civisme i seguretat, ha començat a desplegar cartells i pancartes als balcons per alertar del creixement d'aquest problema amb l'arribada de la temporada turística. «Cada any creix i ja s'està desbordant. Hi ha més botellón, sorolls a la nit i a primera hora del matí», explica un portaveu de l'associació que va organitzar una activitat de creació de pancartes dilluns passat.
El ràpid creixement de les botigues de queviures al barri també ha encès les alarmes entre els veïns que criden al boicot d'aquest tipus de comerços per vendre alcohol fins passada la mitjanit. «No hi ha cap tipus de control dels establiments. On n'obre un, comencen els problemes per als veïns perquè allà hi van tots els turistes que fan botellón a la platja i que després deixen el barri ple d'orins i escombraries», diu Fernando Prieto.
VIDRES TRENCATS / Els veïns asseguren que la massificació de turistes al barri ha provocat que la platja tingui un ús gairebé ininterromput les 24 hores i que els serveis de neteja no donin l'abast. «Cada matí que vaig a treballar em trobo ampolles, llaunes, portals pixats. A més, aquest tipus de turista gamberro s'allotja en pisos del barri i causa molts problemes. Els més recents són que els convidats a les festes trenquen els portals per entrar i sortir sense haver de trucar per l'intèrfon», explica una altra veïna.
L'enorme afluència de viatgers al barri també atrau grups de carteristes i lladres. Els veïns ja han denunciat que les bandes operen a tot el barri, generalment amb bicicleta i aprofitant la distracció. «Hi ha locals on arriben amb la mercaderia robada i es reparteixen el botí. Ho veiem cada dia», explica un veí jove d'aquest barri.
La plataforma que lidera la campanya contra el botellón i els robatoris va ser creada a Facebook per un col·lectiu de veïns que consideren que les altres dues associacions (la històrica de veïns i la de L'Òstia) no lluiten per resoldre aquest tipus de problemes.
dilluns, 2 d’agost del 2010
diumenge, 1 d’agost del 2010
EL RAPTO DE EUROPA
LA VANGUARDIA, 01/06/2010
(POR QUIM MONZÓ)
El sábado 3 por la noche, cuando en el 33 quedó claro que la derrota de la USAP ante el Clermont-Ferrand no tenía vuelta de hoja, me dediqué al zapping y descubrí que en La 1 estaban dando el Festival de Eurovisión. Me quedé un rato, pasmado por que todo continúe como décadas atrás, tan de brillantina barata, y añoré aquellos tiempos en los que me divertía fingir que Eurovisión me apasionaba, para escándalo de los barbudos concienciados con los que trataba. La esencia del festival no ha cambiado, pero uno sí, y lo que a cierta edad te parece ocurrente, con los años te aburre. Y ahí estaba un servidor, viendo como, a diferencia de otros tiempos, ahora la mayoría de las televisiones concursan con canciones en inglés: Alemania, Turquía, Bélgica, Dinamarca, Rumanía… El espectacular vestido de la cantante rumana me despistó un rato, pero cuando se hubo ido volví a pensar: ¿es esto Europa? Recuerdo los años sesenta en los que –gracias al Festival de Sanremo y al del Mediterráneo- era normal oír cantar en italiano, francés o griego. Europa no había caído en la uniformización actual y, sin buscarlo, todos acabábamos memorizando letras en italiano y en francés, e incluso estribillos en griego. En el mismo Festival de Eurovisión, hasta mediados de los años setenta escuchabas lenguas diversas. A partir del momento en el que la tele sueca hizo bandera de Abba, el inglés avanzó cual apisonadora.
Hasta llegar a la anglicización actual. Que el inglés se haya convertido en la koiné de nuestra época me parece de maravilla. Pero, ¿es lógico que en un festival de canciones “europeo” apenas se oigan otras lenguas? Ni que sea para escuchar cómo suenan. Supongo que es inevitable, y les aseguro que no me quita ni una hora de sueño, pero no puedo evitar que me dé grima ver a los representantes de las teles noruega, rusa, sueca, lituana, georgiana, croata, austriaca, letona, turca, albanesa o estonia cantando en un inglés poligonero. En estos últimos tiempos, en Estados Unidos el mundo literario intenta luchar contra la carencia que les supone vivir aislados del resto de las literaturas del mundo, que apenas conocen. Su aislamiento nace del hecho de que el inglés es una lengua todopoderosa, y esa gran ventaja les hace caer en el espejismo de creerse autosuficientes, lingüística y literariamente. Para luchar contra esa anormalidad, algunos críticos con dos dedos de frente impulsan iniciativas (Three Percent, Words without Borders…) para abrir su literatura a las escritas en otras lenguas. Mientras –y salvando las evidentes distancias entre el mundo literario y el de la música pop-, en Europa negamos la riqueza, la diversidad en la que vivimos, para uniformarnos a base de tendencia globish de la que hace que Eurovisión se parezca cada vez más a un bar de Lloret con guiris suburbiales –europeos todos, eso sí- calcinados por el sol que más calienta.
Article aportat per VEI