La manifestació que van realitzar ahir els veïns i veïnes de la Barceloneta, a pesar de l'hora que es realitzava i dels lamentables successos del dia, ha estat recollida en la majoria de mitjans de comunicació: El Punt, Avui, La Vanguardia (amb vídeo inclòs)…
dissabte, 8 de març del 2008
600 veïns i veïnes es manifesten avui en La Barceloneta contra l'especulació i per a exigir l'anul•lació del “pla dels ascensors”.
La manifestació ha començat amb una cassolada per dintre del barri, assenyalant algunes de les 14 noves immobiliàries que han aparegut en el barri després de l'aprovació del “pla”.
A les immobiliàries i agències d'apartaments turístics, casserola en mà, els veïns els han començat a marxar-se del barri sota el crit “especuladors, fora del barri”.
A l’arriba a la plaça de La Barceloneta, alguns dels veïns que estan sofrint mobbing o als quals no els renoven el contracte han exposat públicament els seus casos. Un d'ells afirmava que el propietari del seu pis li ha "ofert" pujar-li el lloguer de 470 a 970 euros.
A les 19:15 s'ha sortit des de plaça de La Barceloneta cap a la plaça Sant Jaume, durant el recorregut s'han repetit les consignes de “cap veí fora del barri”, “Ayunta-miento, miento, miento, miento”, “l'Hotel Vela, para las abuelas” (en referència al gran hotel que s'està construint al final del passeig Joan de Borbó) o “ens han llevat el port, ens han llevat la platja i ara volen llevar-nos les cases”, “pla dels ascensors, anul·lació”..., mentre es feien sonar les casseroles per a mostrar l'empipament i la decepció que el barri de La Barceloneta té amb l'Ajuntament i els polítics.
Ja en la plaça Sant Jaume, s'ha llegit el manifest, en el qual s'explicava que la Barceloneta està actualment assetjada, la construcció de l'Hotel Vela, els inversors estrangers, els apartaments turístics; sense que enfront d'això l'Ajuntament hagi pres cap mesura concreta ni compromís real per a frenar aquesta expulsió indirecta de veïns que fa mesos que ha començat.
El “pla dels ascensors” contínua vigent i preveu l'expulsió de milers de veïns del barri, l'eliminació d'habitatges per a posar ascensors i suposarà la destrucció del patrimoni històric que és La Barceloneta, amb els seus edificis, els seus veïns i la seva forma de vida.
La inexistència d'un procés de participació amb els veïns de La Barceloneta ha propiciat que l'Ajuntament aprovés un pla amb el suport del port que fins al moment només ha beneficiat als inversors. Per això, els veïns de La Barceloneta continuem exigint:
- l'anul·lació del “pla dels ascensors” i l'impuls d'un procés de participació real
- un política contundent contra el mobbing immobiliari i aquells que ho exerceixen
- que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel “pla dels ascensors”, ni per no poder pagar un lloguer alt
cap veí fora del barri!
divendres, 7 de març del 2008
Manifestación hoy en La Barceloneta contra la especulación
Hoy, a las 19:00 en la plaza de La Barceloneta comenzará la manifestación de los vecinos de La Barceloneta para exigir la anulación del "plan de los ascensores" y medidas urgentes para parar la especulación que ha aumentado de manera exagerada desde que hace un año se aprobara dicho plan.
A las 18:00 comenzará la cercavila-cacerolada por el barrio desde la plaza del mercado, se señalarán algunas de las nuevas inmobiliarias del barrio.
Desde la aprobación del "plan de los ascensores" hace un año, La Barceloneta se encuentra inmersa en un proceso de gentrificación cada vez más acelerado. Las consecuencias de la parobación del plan están haciendo que cada vez haya más pisos turísticos, menos contratos de cinco años que se renueven, más especulación, y una expulsión lenta e indirecta de vecinos de toda la vida.
Frente a esta situación, los vecinos de La Barceloneta nos vemos obligados a salir a la calle y exigir que se anule el "plan de los ascensores" y que se frene la especulación en el barrio.
Las protesta que desde hace un año se llevan repitiendo en forma de manifestaciones, actos en la calle, asambleas de barrio, fotomatón, actividades lúdicas, paseadas reivindicativas han hecho que el ayuntamiento se viera obligado hacer promesas fáciles que no se han plasmado en ninguna medida concreta. (Excepto en la inclusión de La Barceloneta en la llei de barris 2009, llei de barris que no tiene herramienta suficientes para frenar la especulación).
La Regidora Itziar González conoce esta situación, y desde su despacho asegura estar trabajando en medidas, pero estas medidas no constan por escrito y hasta el momento no han cerrado ni un solo apartamento turísitico, ni han evitado la marcha de un solo vecino. A día de hoy, el ayuntamiento no ha firmado ningún acuerdo con los vecinos comprometiéndose a frenar la subida de los precios de alquiler y a proteger el barrio y a sus vecinos.
Con lo que se demuestra que se trata de un político más que llegó con muchas promesas, pero que continua obedeciendo las órdenes de las inmobiliarias, los promotores y demás poderes fácticos que han visto en La Barceloneta la promesa de una inversión segura a costa de sus vecinos de toda la vida.
Por eso, esta tarde salimos a la calle para exigir:- la anulación del “plan de los ascensores” y el impulso de un proceso de participación real- un política contundente contra el mobbing inmobiliario y aquellos que lo ejercen- que ningún vecino tenga que marcharse del barrio, ni por el “plan de los ascensores”, ni por no poder pagar un alquiler alto.
cap veí fora del barri!
La Barceloneta es rebela
Ja fa un any de l'aprovació del pla urbanístic que amenaça el barri. Lluny d'estar parat, els efectes del pla dels ascensors no s'han fet esperar: cada cop apareixen més casos de mòbbing, sobretot contra veïns de renda antiga; cada dia hi ha més contractes que no es renoven o que disparen el preu i resulten impagables. Així, tenim edificis sencers que s'estan buidant, incomptables veïns que han d'abandonar casa seva. La maniobra especulativa és clara: a les immobiliàries i altres propietaris sense escrúpols no els ha passat per alt que és més rentable enderrocar vivendes si primer es treuen de sobre els seus habitants, per no haver de pagar indemnitzacions ni reallotjaments. Després de les reformes, ja podran vendre o llogar per un ull de la cara al millor postor; aleshores la Barceloneta ja no serà per als que hi vivim.
Mentrestant, l'Ajuntament no ha pres cap mesura concreta per aturar l'especulació i el mòbbing galopants que ell mateix ha desfermat amb l'aprovació d'un pla dictat des de dalt a baix, des de despatxos en torres d'ivori que imposen a toc de firma i de bitllet el futur de la nostra vida al barri. Davant de les protestes contra aquesta imposició, l'Ajuntament, com un encantador de serps, ha promès un pla participatiu que mai no arriba, mentre mareja la perdiu amb "PAD's" i "lleis de barri" que semblen escombrar el pla dels ascensors sota la catifa. Mentrestant, les immobiliàries i altres rapinyaires van tirant milles. Qui aturarà aquest canibalisme?
Estem parlant d'un pla que preveu eliminar milers de vivendes, que pretén desplaçar milers de veïns fora del seu barri contra la seva voluntat. Implica l'enderroc del patrimoni arquitectònic i l'esventrament del teixit social, fins a esborrar la Barceloneta que coneixem i estimem.
Com ho hem de permetre? Així com els nostres avis i els nostres pares i mares van lluitar en el seu moment per la Barceloneta, per defensar plegats allò que no es pot tocar -la casa, els carrers, els veïns, el mar, la llibertat...-, ara ens toca a nosaltres decidir el barri que volem viure. Perquè no volem un barri imposat. Perquè aquest pla es pot parar. Perquè un altre pla és possible i necessari. Perquè la lluita per la Barceloneta no està decidida!
dijous, 6 de març del 2008
Habitatges per viure
Les penúries dels barcelonins que busquen apartament per viure
El diari parisenc 'Libération' publica ahir un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per la major part dels joves
El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions
dimecres, 5 de març del 2008
Quins costos paguem la ciutadania?
En aquest darrers dies s’han produït dos fets que pensem que mereixen explicacions per part dels seus responsables, i en darrer terme de l’Ajuntament de Barcelona:
En primer lloc, l'empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona ens ha sorprès amb la tramesa als nostres domicilis d’un fulletó per indicar-nos que estan d’acord amb els dos dies de descans setmanal de les conductores i conductors dels autobusos. En una maniobra de la qual no recordem precedents, se’ns vol convèncer que no hi ha raons perquè aquest col·lectiu faci vaga. Obliden que la vaga és un dret, però un dret pel qual les persones que s’hi acullen paguen una part del seu sou. Per tant, suposem que individualment i col·lectivament han calibrat molt bé els costos personals i econòmics que els representa l’exercici d’aquest dret. Ara bé, el que ningú ens ha dit és quant ens costa a la ciutadania la campanya de propaganda anti-vaga de TMB. Calculem que ha de ser quantiosa, calculem també que amb aquest import es podrien cobrir els increments de costos dels conductors i conductores durant, ¿quant de temps? Calculem que la paguem entre tots i totes!
TMB és una empresa pública i volem conèixer els costos d’aquestes campanyes, els costos dels salaris dels seus treballadors i treballadores, des dels directius als conductors, directes i indirectes, a través de prebendes com l’ús de cotxes oficials. Si no ens informen, no tenen autoritat moral per apujar-nos les tarifes com es ve fent de forma reiterada i per damunt de l’índex d’augment del cost de la vida!
En segon lloc, volem comentar l’obertura del denominat “Celtics Meeting Point” en forma de macro ludoteca adreçada a controlar els possibles ànims exaltats dels seguidors d’aquest equip de futbol. Efectivament, es podrien fer moltes consideracions al respecte, totes elles preocupants, algunes concernents a la infantilització de persones adultes, la desresponsabilització dels clubs de futbol i fins i tot la promoció d’una forma d’entendre la masculinitat que hauríem de revisar en profunditat a la vista dels problemes de violència i de violència de gènere que ens comporta. No obstant ens volem centrar en un d’aquests aspectes: ¿qui paga els costos que aquesta operació lúdico-policial planteja? ¿Per què aquesta iniciativa que sembla no tenir precedents en altres ciutats?
Exigim que es presentin comptes clars dels costos i de qui els assumeix i en quina proporció, quins espònsors participen i amb quina quantia. Quins acords futurs s’han pres amb aquests espònsors?
Quan es produeixin fenòmens de “botellón” autòctons, festes joves autogestionades, festes populars que no tenen el vist i plau de les autoritats, ens muntaran una macroludoteca per a les ciutadanes i ciutadans autòctons o n’hi haurà prou amb l’aplicació pura i dura de l’ordenança?
FAVB
En primer lloc, l'empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona ens ha sorprès amb la tramesa als nostres domicilis d’un fulletó per indicar-nos que estan d’acord amb els dos dies de descans setmanal de les conductores i conductors dels autobusos. En una maniobra de la qual no recordem precedents, se’ns vol convèncer que no hi ha raons perquè aquest col·lectiu faci vaga. Obliden que la vaga és un dret, però un dret pel qual les persones que s’hi acullen paguen una part del seu sou. Per tant, suposem que individualment i col·lectivament han calibrat molt bé els costos personals i econòmics que els representa l’exercici d’aquest dret. Ara bé, el que ningú ens ha dit és quant ens costa a la ciutadania la campanya de propaganda anti-vaga de TMB. Calculem que ha de ser quantiosa, calculem també que amb aquest import es podrien cobrir els increments de costos dels conductors i conductores durant, ¿quant de temps? Calculem que la paguem entre tots i totes!
TMB és una empresa pública i volem conèixer els costos d’aquestes campanyes, els costos dels salaris dels seus treballadors i treballadores, des dels directius als conductors, directes i indirectes, a través de prebendes com l’ús de cotxes oficials. Si no ens informen, no tenen autoritat moral per apujar-nos les tarifes com es ve fent de forma reiterada i per damunt de l’índex d’augment del cost de la vida!
En segon lloc, volem comentar l’obertura del denominat “Celtics Meeting Point” en forma de macro ludoteca adreçada a controlar els possibles ànims exaltats dels seguidors d’aquest equip de futbol. Efectivament, es podrien fer moltes consideracions al respecte, totes elles preocupants, algunes concernents a la infantilització de persones adultes, la desresponsabilització dels clubs de futbol i fins i tot la promoció d’una forma d’entendre la masculinitat que hauríem de revisar en profunditat a la vista dels problemes de violència i de violència de gènere que ens comporta. No obstant ens volem centrar en un d’aquests aspectes: ¿qui paga els costos que aquesta operació lúdico-policial planteja? ¿Per què aquesta iniciativa que sembla no tenir precedents en altres ciutats?
Exigim que es presentin comptes clars dels costos i de qui els assumeix i en quina proporció, quins espònsors participen i amb quina quantia. Quins acords futurs s’han pres amb aquests espònsors?
Quan es produeixin fenòmens de “botellón” autòctons, festes joves autogestionades, festes populars que no tenen el vist i plau de les autoritats, ens muntaran una macroludoteca per a les ciutadanes i ciutadans autòctons o n’hi haurà prou amb l’aplicació pura i dura de l’ordenança?
FAVB
Sant Andreu Informa - Entrevista amb oficina antimobbing del Bon Pastor
"Tot és l'AVE i l'especulació"
Parlem amb: OFICINA ANTIMOBBING DE BON PASTOR
En Josep Capdevila és veí del Bon Pastor. El passat 19 d’octubre de 2007 va ser desallotjat per la força de casa seva, afectada per la 1a fase de remodelació de les Cases Barates. Ara, amb altres veïnes estan impulsant una Oficina Antimobbing per informar i ajudar tot el barri.
- Abans de res, el dia 4 de març tenies un judici i ha estat ajornat, què ha passat?
Em deien que jo havia estat desallotjat d’una casa okupada al carrer Ruïna Amàlia el dia 17 d’octubre, quan jo estava treballant. Però jo de l’única casa que he estat desallotjat és de la meva. Una casa que fa trenta anys que hi visc. A més, jo no sóc l’acusat, sinó qui acusa la Guàrdia Urbana. Després que l’advocada anés al jutjat, han separat els casos.
- La teva denúncia a la GU és per agressió?
Jo vaig posar la denúncia perquè es van presentar a casa meva, em van agredir, em van agafar pel coll i van posar-li una porra al coll a la meva filla. Nosaltres érem quatre famílies i van actuar com si fóssim delinqüents, o pitjor. Van venir 16 furgonetes dels antiavalots i van acordonar totes les cases. A més és que ells ja tenien ganes de sarau, perquè anaven tota l’estona tocant les porres, s’anaven ficant amb la meva senyora: “mira, está cagada de miedo”. I “coge el perro que lo atamos”. Molt agressius, molt agressius.
- Ja teniu data de judici?
No, encara no se sap la data. El jutge demana que es presentin els ‘urbans’, però es van negar a donar-nos el número de placa. Tot i que jo els el vaig exigir, perquè en tenen obligació
- A més de la violència de la GU, també vau considerar il·legal el propi desallotjament.
No és que el consideréssim il.legal, és que va ser il.legal. Estàvem esperant que al febrer sortís el recurs presentat. A més va ser el senyor Ramón García Bragado, el 4t tinent d’alcalde qui va signar l’ordre de desallotjament. I el jutge ens ha dit que un quart tinent d’alcalde no pot fer-ho.
- Explica’ns el projecte de l’Oficina Antimobbing.
Doncs mira, és per tot això que fem la plataforma antimobbing, perquè ells amb el desallotjament han volgut donar un escarment a les altres famílies. És una manera de dir “si resistiu vindran els antiavalots i us pegaran. I si no marxeu trencaran totes les teulades”, com van fer amb nosaltres. Amenaçar, amenaçar i amenaçar. No hi ha millor amenaça que la imatge. Ara bé, ells es pensen que ja està, que nosaltres hem marxat al pis i ja està, però no, d’això res.
- Així doncs, voleu seguir lluitant amb la resta de famílies.
Sí, perquè fins ara només era l’Associació de Veïns qui informava. Perquè pensa una cosa, els de l’AVV són del PSOE i d’ICV, és a dir, dels partits de l’Ajuntament. I ells fan el que els diuen. L’AVV és una arma que té l’Ajuntament per manipular els veïns informant el que ells volen, no la veritat. Perquè a l’Ajuntament no li interessa que informin de la veritat. Diuen als veïns que han de marxar de casa, però en cap moment els informen dels seus drets. Per això és important l’Oficina.
- Vosaltres sempre heu denunciat el paper de l’AVV i l’Ajuntament.
Des de l’Ajuntament sempre intenten dir que el que nosaltres diem és mentida. Però a veure, si a tu et fan fora de casa teva tu tens dret a una indemnització, no? És molt fàcil, si tu has treballat a una empresa durant 30 anys, si et fan fora, t’han de pagar una indemització. Doncs és el mateix. En el nostre cas, fa setanta anys que hi viu la família. Nosaltres hem de lluitar pels nostres drets. A més nosaltres volíem que el barri es quedés com està, que es respectés i s’arreglés. Aquestes cases ben arreglades, sense humitat, estan molt bé.
- El deteriorament de les cases ha estat el seu principal argument.
El deteriorament de les cases ha estat una feina de molts anys, de deixar les cases que es vagin deteriorant, per després poder dir “com que estan molt malmeses, les tirem”. Però si el Patronat, que diu que és l’amo, no es gasta els calers perquè es deteriori, això és mobbing, no? Ara, amb l’arribada de l’AVE i del metro el terreny ha pujat molt i els interessa el terreny que ocupen les cases i no fer-se càrrec del cost d’arreglar-les. “És que amb La Maquinista, arriba l’AVE... i el Bon Pastor dóna una mala imatge.” Això és la pel.lícula que volen vendre. Tot és el mateix, l’arribada de l’AVE, tot. A ells els mou l’especulació.
- Us heu trobat amb altres situacions de mobbing?
Quan ja estaven totes les cases buides, només quedàvem les 4 famílies van començar a tirar totes les teulades. Ens van dir que no les tirarien, però va ser el primer que van fer. També van tirar els WC, van destrossar-ho tot. També vivint nosaltres encara allà van arrencar-nos el gas. Ens vam quedar sense gas, van arrencar la instal.lació del telèfon, també l’elèctrica, tot. Vam viure gairebé un any amb totes les cases del voltant a terra i entrava gent a les nits per agafar tot el que podien.
Extret de L'EIXIDA - Sant Andreu Informa n.13, març 2008.
Bon Pastor
Parlem amb: OFICINA ANTIMOBBING DE BON PASTOR
En Josep Capdevila és veí del Bon Pastor. El passat 19 d’octubre de 2007 va ser desallotjat per la força de casa seva, afectada per la 1a fase de remodelació de les Cases Barates. Ara, amb altres veïnes estan impulsant una Oficina Antimobbing per informar i ajudar tot el barri.
- Abans de res, el dia 4 de març tenies un judici i ha estat ajornat, què ha passat?
Em deien que jo havia estat desallotjat d’una casa okupada al carrer Ruïna Amàlia el dia 17 d’octubre, quan jo estava treballant. Però jo de l’única casa que he estat desallotjat és de la meva. Una casa que fa trenta anys que hi visc. A més, jo no sóc l’acusat, sinó qui acusa la Guàrdia Urbana. Després que l’advocada anés al jutjat, han separat els casos.
- La teva denúncia a la GU és per agressió?
Jo vaig posar la denúncia perquè es van presentar a casa meva, em van agredir, em van agafar pel coll i van posar-li una porra al coll a la meva filla. Nosaltres érem quatre famílies i van actuar com si fóssim delinqüents, o pitjor. Van venir 16 furgonetes dels antiavalots i van acordonar totes les cases. A més és que ells ja tenien ganes de sarau, perquè anaven tota l’estona tocant les porres, s’anaven ficant amb la meva senyora: “mira, está cagada de miedo”. I “coge el perro que lo atamos”. Molt agressius, molt agressius.
- Ja teniu data de judici?
No, encara no se sap la data. El jutge demana que es presentin els ‘urbans’, però es van negar a donar-nos el número de placa. Tot i que jo els el vaig exigir, perquè en tenen obligació
- A més de la violència de la GU, també vau considerar il·legal el propi desallotjament.
No és que el consideréssim il.legal, és que va ser il.legal. Estàvem esperant que al febrer sortís el recurs presentat. A més va ser el senyor Ramón García Bragado, el 4t tinent d’alcalde qui va signar l’ordre de desallotjament. I el jutge ens ha dit que un quart tinent d’alcalde no pot fer-ho.
- Explica’ns el projecte de l’Oficina Antimobbing.
Doncs mira, és per tot això que fem la plataforma antimobbing, perquè ells amb el desallotjament han volgut donar un escarment a les altres famílies. És una manera de dir “si resistiu vindran els antiavalots i us pegaran. I si no marxeu trencaran totes les teulades”, com van fer amb nosaltres. Amenaçar, amenaçar i amenaçar. No hi ha millor amenaça que la imatge. Ara bé, ells es pensen que ja està, que nosaltres hem marxat al pis i ja està, però no, d’això res.
- Així doncs, voleu seguir lluitant amb la resta de famílies.
Sí, perquè fins ara només era l’Associació de Veïns qui informava. Perquè pensa una cosa, els de l’AVV són del PSOE i d’ICV, és a dir, dels partits de l’Ajuntament. I ells fan el que els diuen. L’AVV és una arma que té l’Ajuntament per manipular els veïns informant el que ells volen, no la veritat. Perquè a l’Ajuntament no li interessa que informin de la veritat. Diuen als veïns que han de marxar de casa, però en cap moment els informen dels seus drets. Per això és important l’Oficina.
- Vosaltres sempre heu denunciat el paper de l’AVV i l’Ajuntament.
Des de l’Ajuntament sempre intenten dir que el que nosaltres diem és mentida. Però a veure, si a tu et fan fora de casa teva tu tens dret a una indemnització, no? És molt fàcil, si tu has treballat a una empresa durant 30 anys, si et fan fora, t’han de pagar una indemització. Doncs és el mateix. En el nostre cas, fa setanta anys que hi viu la família. Nosaltres hem de lluitar pels nostres drets. A més nosaltres volíem que el barri es quedés com està, que es respectés i s’arreglés. Aquestes cases ben arreglades, sense humitat, estan molt bé.
- El deteriorament de les cases ha estat el seu principal argument.
El deteriorament de les cases ha estat una feina de molts anys, de deixar les cases que es vagin deteriorant, per després poder dir “com que estan molt malmeses, les tirem”. Però si el Patronat, que diu que és l’amo, no es gasta els calers perquè es deteriori, això és mobbing, no? Ara, amb l’arribada de l’AVE i del metro el terreny ha pujat molt i els interessa el terreny que ocupen les cases i no fer-se càrrec del cost d’arreglar-les. “És que amb La Maquinista, arriba l’AVE... i el Bon Pastor dóna una mala imatge.” Això és la pel.lícula que volen vendre. Tot és el mateix, l’arribada de l’AVE, tot. A ells els mou l’especulació.
- Us heu trobat amb altres situacions de mobbing?
Quan ja estaven totes les cases buides, només quedàvem les 4 famílies van començar a tirar totes les teulades. Ens van dir que no les tirarien, però va ser el primer que van fer. També van tirar els WC, van destrossar-ho tot. També vivint nosaltres encara allà van arrencar-nos el gas. Ens vam quedar sense gas, van arrencar la instal.lació del telèfon, també l’elèctrica, tot. Vam viure gairebé un any amb totes les cases del voltant a terra i entrava gent a les nits per agafar tot el que podien.
Extret de L'EIXIDA - Sant Andreu Informa n.13, març 2008.
Bon Pastor
dimarts, 4 de març del 2008
Les dues barcelones
La dels veïns que lluiten pel dret a l'habitatge, perquè no se'ls expulsi d'on han viscut tota la vida, perquè no se'ls pressioni i perquè en cas d'expropiació, aquesta sigui justa. Al costat, la torre Agbar, amb el seu disseny agressiu i prepotent i amb el seu fracàs: l'edifici està 'buit'. Les plantes no estan ocupades. Només dues empreses han llogat part del seu espai. Terminarà Barcelona sent una de les ciutats més cares en el lloguer d'oficines i els seus edificis emblemàtics estaran buits? La torre Agbar no compleix la funció per la qual va ser construïda: treballar-hi. Està demanant a crits ser okupada.
Text: Camen
Foto: Dani Codina
Apartaments turístics
Barcelona prepara un protocol d'inspecció dels apartaments turístics
Durant el procés de recollida d'aportacions del pla d'actuació del districte de Ciutat Vella (PAD) els ciutadans d'aquest territori van fer arribar 135 comentaris relacionats amb els problemes que genera el turisme, i molts es van referir concretament als apartaments turístics. Durant les reunions del PAD, el districte de Ciutat Vella va anunciar que el govern municipal està preparant un protocol d'inspecció d'aquestes instal·lacions. La nova llei d'habitatge, que entra en vigor el 9 d'abril vinent, atorga als ajuntaments la potestat de donar les llicències d'aquesta activitat i de sancionar els que no compleixin les normes
Llegir article
Llegir article
dilluns, 3 de març del 2008
Lloguers il•legals ?
MANIFESTACIÓ
Fins a fa pocs anys, ningú volia venir a viure a La Barceloneta, ni saber gens d'aquest barri mariner. A poc a poc, es va millorar el barri i els veïns estàvem contents de mantenir la nostra forma de vida, de pertànyer a aquest barri. Però en poc temps, es va anar convertint en un pastís per a l'especulació. Fa un any, amb l'aprovació del “pla dels ascensors”, l'Ajuntament li va posar la guinda al pastís que ell mateix havia començat a cuinar, per no posar-li fre a l'especulació i fomentar un model de turisme insostenible.
Ara les immobiliàries i els grans inversors estan començant a menjar-se el seu tros de pastís, i saben que per a poder acabar-se aquest pastís els veïns del barri som molests: no som econòmicament rendibles.
Tots i totes coneixem cada dia nous casos de veïns que estan sofrint mobbing (assetjament immobiliari) o que no els renoven el contracte. I cada dia hi ha veïns i veïnes de tota la vida que es veuen obligats/as a marxar-se d'un barri que ha estat la seva casa.
La senyora Anna duu mesos pagant el lloguer en jutjats perquè l'empresa que va comprar el seu edifici no li va avisar que ho havia comprat, ni li accepta el lloguer (per a poder dir després que no paga i tirar-la al carrer); al fill de la senyora Maria una agència d'apartaments turístics ho vol canviar de pis i posar el nou contracte al nom de l'agència (perquè perdi els seus drets com inquilí); a Margarita, Carles i Agustí no els han renovat el contracte i no poden pagar un lloguer en el barri (estem esperant que serveis socials els aconsegueixi un pis), i així desenes i desenes de casos.
L'Ajuntament no fa gens per a evitar que es mengin el barri, i diu que poc pot plantar cara a aquest repartiment de pastís. I com seguim així, tota millora que es pugui aconseguir per al barri serà per als nous veïns amb diners i els turistes, i els veïns de tota la vida ja no podrem viure aquí. L'anul·lació del “pla dels ascensors” és necessària, hi ha altres formes de solucionar els problemes d'accessibilitat que algunes persones sí que tenen (reubicació en baixos, ús de l'edifici de La Marina...).
Per això, el dia 7 de març us convoquem a una MANIFESTACIÓ, per a exigir:
* l'anul·lació del “pla dels ascensors” i l'impuls d'un procés de participació real
* una política contundent contra el mobbing immobiliari i els quals ho exerceixen
* que cap veí hagi de marxar-se del barri, ni pel “pla dels ascensors” , ni per no poder pagar un lloguer car.
A les 19:00 en la plaça de La Barceloneta, porta la teva casserola, la teva pancarta o cartell amb el teu problema, i als teus amics.
A les 18:00 farem una cercavila prèvia pel barri des de la Repla amb/c Sant Carles
diumenge, 2 de març del 2008
Participació Ciutadana
Aquí teniu l'editorial del diari El Punt, que davant l'incompliment sistemàtic de l'Ajuntament de Barcelona de les seves pròpies regles de participació, les fa un repàs de tres episodis de falta de respecte als processos de participació ciutadana per part de l'Ajuntament.
Barcelona oblida la participació ciutadana
H em assistit en les últimes setmanes a tres episodis de falta de respecte als processos de participació ciutadana que ha engegat l'Ajuntament de Barcelona. El primer, la decisió d'aprovar de manera definitiva el pla urbanístic Entorns Sagrera, relacionat amb la instal·lació del TAV, sense tenir en compte cap ni una de les demandes que li havien anat exposant les entitats del barri en una comissió creada amb aquesta finalitat. La decisió de l'àrea d'Urbanisme va sorprendre els veïns. Segons ells, l'Ajuntament els havia assegurat en les diverses reunions que havien mantingut que estudiaria unes quantes de les demandes, però un dia van descobrir que s'havien desestimat.
Poc abans, els veïns de Sant Andreu que formen part de la comissió de participació per al futur de les naus de Can Fabra es van trobar de sobte que l'Ajuntament anunciava a so de bombo i platerets que la nau central serà un gran centre de creació cultural. No és pas que hi estiguin en contra, d'això. Però la nit abans d'aquest anunci havien tingut una reunió de treball amb els responsables del districte, van plantejar diversos usos (cap d'ells, aquest), van analitzar pros i contres, i en cap moment els representants de l'Ajuntament no els van dir que la decisió ja estava presa i que es faria pública l'endemà.
L'últim episodi l'han viscut aquesta setmana els veïns de la Bordeta. S'han integrat en una comissió de participació sobre el futur de Can Batlló. De la decisió de dedicar una nau al museu d'arquitectura estatal, no els en van informar fins al mateix dia que ho deia Carme Chacón en la campanya electoral. Tot això posa en entredit que hi hagi una voluntat de fer participar la societat civil en determinats projectes. Si l'Ajuntament creu en la participació, està obligat a revisar aquestes maneres de fer, si no vol que al final aquests processos siguin percebuts com una simple formalitat en la qual no creu ningú.
La destrucció del litoral
La nova línia del mar
"Com s'ho han fet per poder construir l'hotel allà?", es pregunta Albert Serratosa, enginyer i autor del pla comarcal metropolità. Lentament, les grues van fent créixer l'edifici que marcarà la nova línia del litoral de Barcelona. Damunt l'espigó, i a només 20 metres del mar, l'Hotel Vela, obra de Ricard Bofill, ja té mitja estructura enllestida. llegir...
L'Estratègia per a la Sostenibilitat, l'informe encarregat pel ministeri de Medi ambient, fixa mesures dràstiques per a blindar part del litoral impedint o limitant nous planejaments i proposa enderrocaments i en alguns casos la suspensió d'algun pla vigent encara no desenvolupat. llegir...
La Fraternitat recupera l'aspecte històric de l'antic accés principal
" La Barceloneta està a punt de recuperar un bocinet de la seva història i del seu patrimoni. Les obres d'ampliació de la biblioteca de l'antiga Cooperativa de la Fraternitat permetran recuperar l'aspecte original de l'accés principal de l'edifici: les històriques columnes estan a punt de retornar. Per altra banda, després de les obres, la biblioteca ocuparà tot l'edifici.
Llegir article
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
