dissabte, 28 de març del 2009

Manifestación vecinal en La Barceloneta por la presión de la industria del turismo y la especulación

El sábado 28, a las 17 en la plaça de La Barceloneta, los vecinos y vecinas de La Barceloneta salimos a la calle para defender que La Barceloneta continue siendo un barrio popular y exigir a la administración la anulación definitiva del plan de los ascensores, medidas para evitar que la industria del turismo ahogue el barrio y que seamos los vecinos los que decidamos el rumbo del barrio.

La manifestación demañana sábado responde a una demanda popular de muchos vecinos del barrio de salir a la calle para expresar su malestar, ya que dos años después de la aprobación del plan de los ascensores, cada vez es mayor el número de vecinos que se ve obligado a abandonar el barrio.

El plan de los ascensores, cuya propuesta principal consiste en instalar ascensores eliminando vivienda en los estrechos edificios de La Barceloneta, continua legalmente vigente a pesar del anuncio de la regidora Itziar González de modificarlo. No existe ningún acuerdo formal, ni ningún papel que ratifique el compromiso púlico adquirido por la regidora de modificar el plan y construir un barrio para y por los vecinos. La inseguridad jurídica que supone el plan de los ascensores (no contiene garantía alguna de realojo, indemnización, ni reubicación) continua vigente. La crisis inmobiliaria ha afectado a su ejecución, pero la especulación no ha desaparecido en un barrio situado frente al mar.

La especulación -beneficiada por la vigencia del plan de los ascensores y propiciada por una llei de barris no consensuada con los vecinos - y la presión de la industria del turismo encarecen la vida del barrio y obligan cada vez a más vecinos a abandonar el barrio en contra de su voluntad. La administración se niega a regular el precio del alquiler y de los apartamentos turísticos mientras anuncia y promete medidas sociales.

En los últimos cuatro meses se han concedido 55 licencias de apartamentos turísticos, y se prevé la inauguración del Hotel Vela en octubre de 2009, lo cual encarecerá desmesuradamente el nivel de vida en el barrio.

La llei de barris (proyecto completamente independiente del plan de los ascensores) que tenía que ponerse en marcha en marzo, ha sido atrasada y cuenta con un gran número de actuaciones que no tienen el respaldo del barrio. La regidora Itziar González anunció a bombo y platillo que la llei de barris de La Barceloneta se elaboraría con la participación vecinal, sin embargo, hasta el momento no se conoce ninguna propuesta vecinal y social aceptada en el proyecto.

Los vecinos exigimos poder decidir sobre las transformaciones que se realicen en el barrio de La Barceloneta y un compromiso escrito y político de que los 16 000 000 de euros de la llei de barris se invertirán en beneficio del vecino, en medidas para frenar la especulación y solventar los problemas sociales (sin-techo, falta de escoles bressol, paro...) que sufre el barrio.

Frente a todo esto, los vecinos nos vemos obligados a volver a salir a la calle para expresar nuestro malestar social y obligar al ayuntamiento y al distrito de ciutat vella a escucharnos, queremos decidir sobre el rumbo que ha de tomar la Barceloneta. Cada día más vecinos manifiestan su indignación ante la pasividad de la adminsitración frente a los graves problemas del barrio.

divendres, 27 de març del 2009

dijous, 26 de març del 2009

MANIFESTACIÓ contra la repressió estudiantil


Estimats companys i companyes:

Ens han arribat veus de diferents col.lectius que dubten en assistir a la manifestació de demà dijous 26 de març a les 20:00 a la plaça universitat perquè creuen que és una manifestació contra la policia i que pot haver-hi individus que vagin a provocar conflicte.
Ens agradaria remarcar que:
. Aquesta manifestació reclama una paral.lització de l'EEES i l'obertura d'un debat obert sobre el futur de la universitat pública i recrimina la represió que rep el moviment estudiantil i, en aquest sentit, fa un crit al dret que tenim d'expressar-nos lliurement cosa la cual no es pot demanar a cops de bastó.
. En vistes del que va succeir el passat 18M, els i les organitzadores han decidit que no es permetrà l'ús d'objectes contundents i que s'intentarà que ningú vagi encaputxat. És per això que s'ha estipulat una comissió de seguretat que vetllarà perquè es respectin aquestes premisses. Seguint aquesta linia es fa un crit a que els assistents portin llibres i flors ja que són aquestes les nostres armes i així ho volem demostrar.

Aprofitem per convidar a tothom que vegi a algú que distorssiona o que pretengui executar actes violents a que li faci un toc d'atenció: tots cuidarem que la manifestació sigui pacífica.
Recordem que en acabar acamparem tots junts a plaça universitat fins dissabte a les 17:00 i la plaça esdevindrà un centre de reflexió i formació.

Gràcies pel suport i fins demà a les 20:00 a plaça universitat

dimecres, 25 de març del 2009

Dret a la ciutat-camp? Urbanisme ecològic i defensa del territori del passat a l'actualitat


Divendres 27 de Març, 20h. >> Sessió IV: Urbanisme ecològic i defensa del territori del passat a l'actualitat: de Cebrià de Montoliu i l'anarquisme ibèric a les alternatives presents

Carrer Magdalenes 13-15 L3 Urquinaona

L'any passat en van fer 100 de l'obertura de la Via Laietana, una operació d'enginyeria social anàloga a l'obertura de la Rambla del Raval i que ara anomenem amb l'anglicisme “gentrificació”. La primera afectà unes 10.000 persones i suposà partir per la meitat la zona entre la Rambla i l'Arc de Triomf, amb la finalitat clara d'actuar -desfermant-les- sobre les xarxes de sociabilitat que sostenien la combativitat obrera organitzada, tant forta aleshores; la segona suposà igualment, aviat farà 10 anys, l'expulsió de veïns i una actuació anàloga sobre les xarxes veïnals que sostenien l'oposició a les intervencions urbanístiques al barri escudades en el necessari sanejament i esponjament.

Al mateix temps, fa cent anys, l'incansable activista modernista Cebrià de Montoliu propagava les teories de la Ciutat Jardí i de la Ciència Cívica i intentava implantar-les a nivell institucional, mentre els anarquistes ibèrics ho feren en els seus propis medis fins el 1937. La ciutat limitada envoltada d'un cinturó agrícola i forestal que fes possible l'autonomia energètica i alimentària, atenta a la problemàtica social de l'habitatge, de l'aglomeració de la població obrera procedent del camp i del divorci d'aquest amb la ciutat en expansió, i conscient que aquestes fites no eren assolibles sense una municipalització del sòl que impedís l'especulació, els plantejaments defensats per Cebrià de Montoliu i per l'anarquisme revolucionari amb la forma del municipi lliure federat i planejat regionalment, suposen una lliçó històrica per la seva anticipació dels problemes urbanístics que ara ens semblen tant evidents.

Una ciutat d'expansió il·limitada pel pla de Barcelona i més enllà era ja aleshores una idea hegemònica contra la que lluitava aquest altre model que volem donar a conèixer dins el Cicle pel Dret a la Ciutat. Fins ara hem reivindicat una ciutat pels seus residents, que no privatitzi l'espai públic o garantitzi el dret a un habitatge digne, és a dir que planti cara a l'especulació, la gentrificació i la turistificació. Ara ens plantegem si podem anar més enllà pensant un “Dret a la ciutat-camp” que també faci seves les reivindicacions d'una ecologia urbana, un món rural viu i una defensa del territori que tant van anticipar a casa nostra Cebrià de Montoliu i els anarquistes, i que actualment reviuen amb tanta força. En un moment de profunda crisi de civilització, pensem que és una oportunitat pensar-hi.

Per això hem convidat:

Eduard Masjuan, doctor en Història per la UAB, autor del llibre La ecología humana en el anarquismo ibérico. Urbanismo “orgánico” o ecológico, neomalthusianismo y naturismo social (2000, Icària), i profund coneixedor d'aquestes facetes més desconegudes i interessadament oblidades de la tradició anarquista ibèrica.

Guillem Tendero, ambientòleg, coautor del llibre Los pies en la tierra. Reflexiones y experiencias hacia un movimiento agroecológico (2006, Virus), activista ecosocial i habitant de Can Masdeu, masia i vall okupades al nord de la façana barcelonina de Collserola on d'alguna manera es practiquen actualment i de forma integral, autodefinides com “rurbanes”, aquelles velles realitzacions que avui associem a l'agroecologia, la permacultura, la sobirania alimentària, l'ecologia social, la defensa del territori i en definitiva a la idea d'equilibri entre el camp i la ciutat.

Cunya manifestació


En aquesta cunya podeu escoltar la convocatòria de la manifestació del dia 28 de març

dimarts, 24 de març del 2009

CONVOCATÒRIA DE SUPORT A ENRIC DURAN I A LA SEVA ACCIÓ

Fes-ho córrer,

Enric Duran ha atacat l’ull de l’huracà del sistema financer i ha fet públiques propostes per construir una vida més justa i digna. Per això l’Enric els ha fet por i és a la presó. A ell l’han aïllat a la força, sense comptar que darrera d’aquesta acció hi ha moltes persones que NO CALLAREM.
El proper dijous 26 de març fem una crida a fer accions descentralitzades per demanar la llibertat de l’Enric i com a protesta a aquest sistema que empresona a qui s’hi oposa i deixa en llibertat als veritables causants de la crisi.

A Barcelona, convoquem concentració el mateix dijous 26 de març a les 20h davant la Borsa de Barcelona. Per la llibertat de l’Enric i contra el sistema financer.

A més, convoquem a tothom que es vulgui expressar, que ho fagi amb accions originals per tota la ciutat, per tot el país. Accions descentralitzades, optimistes, pacífiques i creatives. Combatem i sorprenem la força del poder i la injustícia amb creativitat i intel·ligència!


Col.lectiu Crisi

28 M, MANIFESTACIÓ


El proper dissabte dia 28 de març, a les 17.00 a la plaça de La Barceloneta, els veïns i veïnes tornem a sortir al carrer. La Barceloneta és un barri popular i no un lloc per especular.

Estem farts d'una política urbanística que beneficia només a uns pocs, de procesos de participació que només són per quedar bé i d'una ciutat en la que cada cop és mes difícil sobreviure.

A la Barceloneta ens neguem a ser un barri turístic

* Després de saber que en els darrers quatre mesos s'han concedit 55 llicències d'apartaments turístics, malgrat que l'Ajuntament s'havia compromès a perseguir-los, i no a fomentar-los. Són 55 habitatges menys.

* Després de conèixer la possibilitat que s'eliminin els aparcaments del barri sense que hi hagi cap alternativa per aparcar, i de saber que es transformaran molts carrers, sense que els veïns poguem decidir quins ni com, malgrat que el Districte s'havia compromès a fer un barri per a i amb els veïns.

*Després d'assabentar-nos que no s'ha canviat res del pla dels ascensors, que segueix vigent, sobrevolant el barri i els seus veïns amb menys ingressos com un voltor carronyer; que no hi ha cap paper, cap acord formal per a canviar el pla, malgrat que la regidora ha anunciat a bombo i plateret que modificaria el pla i que fins s'esforçaria per anul·lar-lo.

* Després de saber que 1.220.000 euros de la Llei de barris es destinaran al Taller Barceloneta i als seus programes de participació; sabent que el que ells anomenen "participació" és només una consulta als veïns per quedar bé; mentre prometen fer un barri a mida dels veïns i buscar solució als problemes socials i d'habitatge que hi ha en un barri popular que lluita per continuar sent-ho.

* Després de constatar que perquè la Llei de barris beneficiï realment els veïns i veïnes, haurem de tornar escarrassar-nos-hi; perquè 740.000 euros de la Llei de barris es dedicaran a construir l'Esplai de mar, amb una empresa privada que ho gestionarà i en traurà beneficis; malgrat que s'havien compromès a invertir en benefici del veí i no del lliure mercat: inversió pública i benefici privat.

* Després de veure com l'Ajuntament ha donat el vist-i-plau a la pujada de tarifes del Club Natació Atlètic Barceloneta, tot i haver proclamat que el que volen és ajudar la gent gran i els jubilats.

* Després de veure dia rere dia com veïns de tota la vida, o que van venir i van decidir quedar-se, han de marxar perquè l'especulació els fa fora del barri i l'Ajuntament no fa res per regular els preus; tot i les promeses en temps d'eleccions de protegir el veí i de garantir el dret a l'habitatge.

* Després de comprovar un cop més que els veïns no comptem si no som rentables econòmicament i veure com s'inverteix més en equipaments per al turisme (Hotel Vela, Bus Turístic) que en solucionar els problemes del barri; després d'adonar-nos, cada cop que es rescindeix un contracte de lloguer, o quan l'Ajuntament negocia amb el Port (Hotel Vela i Nova Bocana), que no pot ser que els pobres visquem davant del mar...

* Després de tot això, tornem a tenir clar que si no ens volen sentir, ens farem escoltar; que si no ens volen davant del mar, ens n'hauran de treure a la força; que si intenten fer-nos enfrontar entre nosaltres (tot dient que és el veí el que especula, i oblidant que és l'Ajuntament el que ha de regular), ens unirem i deixarem clar que la Barceloneta no és un barri turístic, sinó un barri popular, i que seguirà sent-ho.

Per tot això, exigim:

> L'anul·lació definitiva del “pla dels ascensors”.

> El tancament de tots els apartaments turístics, que no es concedeixi cap més llicència, i la conversió d'aquests pisos en habitatges de lloguer social.

> Que no s'eliminin places d'aparcament si abans no hi ha una alternativa clara sobre on aparcar a preu popular dins del barri, així com un compromís que no es concediran més terrasses de bar en carrers peatonalitzats.

> Regular els preus dels habitatges, sobretot els de lloguer.

> Rebaixar les quotes del CNAB (sobretot per als jubilats), i compromís que cap equipament públic tindrà gestió i beneficis privats..

> Que s'inverteixin els diners de la Llei de barris en solucionar els problemes d’especulació existents (construcció d'habitatge de lloguer social i adquisició d'edificis amb la mateixa finalitat per a les persones que viuen al barri actualment), i els problemes socials (sostre per als sense-sostre, construcció d'una escola-bressol, ajuda a les famílies a l'atur...)

> Frenar l’especulació al barri i protegir els veïns amb mesures i compromisos reals i no només amb bones paraules.

Pots adherir-te a aquest manifest amb la teva firma. Vine els dissabtes al matí a la plaça del Poeta Boscà i els dilluns, dimarts i dijous de 17 a 19h al carrer Pescadors 49. L'assemblea de la Plataforma per la Defensa de la Barceloneta i l'avv l'òstia és cada dimarts a les 20h a Pescadors

dilluns, 23 de març del 2009

diumenge, 22 de març del 2009

Brooklyn en Barcelona

Miquel Molina - 14/10/2008

No están los tiempos como para renunciar a los euros del turismo de masas, pero sí para reinventar la ciudad

De los motivos por los que creemos que el desplome financiero podría provocar que Barcelona entregue la Rambla a los turistas para reinventarse en otro barrio. De esto hablará esta columna. Argumentaremos que sostener que esta crisis es al capitalismo lo que la caída del Muro fue al comunismo tiene algo de temerario. Pero concederemos que ciertos discursos dogmáticos de los últimos tiempos se nos antojan ahora un fraude. Es la hora de los matices, del posibilismo, de la rectificación.

Por ejemplo, podría haber llegado el momento de revisar aquella afirmación según la cual Barcelona debe limitar el turismo de cantidad para primar el de calidad. Nos puede irritar mucho ver nuestro centro histórico convertido en destino franquicia de bajos vuelos, pero no parece realista enarbolar la pancarta conservacionista ahora que la industria del automóvil envía a miles de trabajadores a casa, ahora que proliferan los locales comerciales vacíos o en días en que el vecindario mira de reojo a los bancos preguntándose cuándo se formará la primera cola de ahorradores angustiados.

La ciudad del conocimiento del 22@ es una magnífica tarjeta de presentación de una metrópoli que apuesta por una nueva cultura económica, pero no deberíamos perder la perspectiva: necesitamos que los euros de ese turista con uniforme futbolero fluyan por las tuberías de la economía local si no queremos escalar posiciones en el ranking del paro.

Cuanto antes se acepte que la Rambla y su entorno ya no forman parte de Barcelona, sino de una urbe transnacional que integran también el París del Sena o el Londres de Picadilly, más pronto nos reubicaremos. No nos lamentemos más. Reinventémonos tomando ejemplo de la descentralización del ocio y la cultura de Berlín o Nueva York. Quien vuelve a la urbe neoyorquina meses después de una anterior visita se sorprende al descubrir que un nuevo barrio ha tomado el relevo de la zona que antes estaba de moda. La vitalidad viaja por Manhattan, pero también por Brooklyn, Queens y Harlem. Restaurantes, espacios culturales, pymes vinculadas a lo creativo aparecen, desaparecen y vuelven a aparecer con una agilidad que sería inimaginable en un país como el nuestro, donde la rigidez de los trámites administrativos estrangula no pocas iniciativas.

Sants, Guinardó, Sant Andreu… Terreno abonado para ese nuevo dinamismo no escasea, pero mandan la burocracia y la estéril añoranza de una Barcelona que no volverá. Antes de acabar sugeriríamos una fecha para ese renacer barcelonés: 2009, cuando el Guinardó recuperará la rambla que fue arrasada por la autopista que dividió el barrio. Hablamos de la literaria ronda de Guinardó, nos gustaría creer que llamada a ser paisaje de esa nueva Barcelona con sabor a Brooklyn.

Aportat per VEI