dissabte, 19 de juliol del 2008

Mullar-se pel dret a l’habitatge


Comunicat de premsa

Continua el ball de màscares en afers relacionats amb el dret a l’habitatge. Els poders financers, constructors i polítics segueixen passant-se la patata calenta de la crisi. Mentres, la mateixa falta de fiabilitat interna ha congelat crèdits dins del sector bancari. Mentres, tècnics d’Hisenda denuncien que la propera setmana prescriuen fraus que sumen quasi una desena part de milers de milions en diners negres moguts fa cinc anys en ‘inversions’ immobiliaries. Mentres, els iats i ferraris dels seus dirigents, i les seves possessions a l’estranger i en paradisos fiscals no arriben per cobrir els forats i els incompliments de contracte de les més excel·lents immobiliàries del pais. Mentres, les administracions públiques no donen ni tansols petits pasos en la necessària solució de forçar l’ocupació dels pisos buits. Mentres, s’inventen figures de ‘protecció’ com la del preu concertat de catalunya o la de la iniciativa ‘público-privada’ per mantenir els abusius beneficis privats en stocks de vivendes que ja ningú no pot comprar.
Els poders, públics i privats, causants de la crisi habitacional i de la crisi de consum, segueixen manipulant amb cartes marcades, i la falta de transparència i la resignació són la resposta que es dóna ales demandes de la societat civil.

Hem de mullar-nos pel dret a l’habitatge. No basta amb mencionar-ho o amb difuses promeses de ‘promoció’ del lloguer, ni basta amb xecs d’ ‘ajuts’ lineals ni basta amb apel·lar a l’especulació petroliera i alimentària global per sortejar les responsabilitats.
Es per tot això que aquest dissabte 19 V de Vivenda convoca de nou a la ciutadania per mostrar la seva indignació davant de la falta de polítiques de xoc, la inoperància davant dels fraus i corrupteles i la falsedat en aquesta interpretació de la crisi que ens volen donar com a únicament preocupant en la mesura en què afecta a magnats i grans corporacions.
De forma positiva, amb formes festives però amb la reivindicació continuada d’una nova voluntat política que dugui a terme, millor tard que mai, la realització de canvis i mesures estructurals, V de Vivenda convida a la societat civil i a les seves administracions a mullar-se pel dret a l’habitatge.

NO A LA PARTICIPACIÓN DE CONTENEDOR



divendres, 18 de juliol del 2008

Fer veure que planten un arbre


Hi ha vegades que la invitació a la demagògia s'ha d'acceptar. Jo, per exemple, quan veig fotos com la de la setmana passada dels líders del G-8, m'hi tiro de cap. És la que il·lustra l'article. No hi caben tots, però són Silvio Berlusconi (Itàlia), Stephen Harper (Canadà), Dmitri Medvédev (Rússia), George W. Bush (Estats Units), Yasuo Fukuda (Japó), Nicolas Sarkozy (França), Angela Merkel (Alemanya), Gordon Brown (Regne Unit) i José Manuel Barroso (CE). I ja veuen què fan, una comèdia. És un costum que tenen: en cada cimera dels vuit països més rics del món els líders es fan fotos de grup i alguna del tipus de la de la imatge. Vestits de líders mundials, es dediquen a fer veure que planten un arbre, perquè d'aquesta manera es veu que ens transmeten a tots els ciutadans del món la seva preocupació, posem que és el cas, pel medi ambient.

Ells planten arbres per donar exemple i perquè tinguem clar que l'equilibri ecològic al planeta els preocupa molt. Per això també a l'hora de les resolucions es comprometen a reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera però avisen que ho notarem el 2050. Quina visió de futur, quin sentit de la responsabilitat! Però no es pensin, encara podria ser pitjor. Ens podrien dir que ho faran per d'aquí a dos anys, sabent que també seria mentida però posant-hi més morro. I encara més pitjor. També es van comprometre, com és costum, a lluitar contra la pobresa i la fam al món. I aquí sí que no van dissimular, perquè després van endrapar un menú de 19 plats en què no faltava de res, no fos cas que quedessin sense energies per poder executar les seves promeses d'arreglar el món. I en aquest escenari pitjor que pitjor, no dubtin que es podrien haver fotografiat alegrement donant menjar a algun negret famèlic. I tan tranquils. Com ha quedat Zapatero quan ha criticat l'ampli menú que es van fotre. «Crec que amb un parell de plats es menja bé», va dir. Ha, ha! Ja poden comptar que si hi hagués estat convidat se'ls hauria acabat tots i fins i tot s'hauria ofert per rentar-los. Per no tenir, no tenen ni vergonya.

Pep Riera. El Punt

dijous, 17 de juliol del 2008

Relació entre l'hotel Vela i el pla dels ascensor

'Collserola, més enllà del bosc'


Per més que es publiquin estudis que defensen la necessitat de pervivència de les zones de contacte (les planes, els conreus, els prats, etc) de Collserola, les administracions i els polítics no en fan ni cas, i els projectes urbanístics d'emformigonament del medi continuen endavant (la plana del Castell de Cerdanyola - Centre Direccional, el Pla Caufec, la vall de Sant Just, etc: veure

Aquí podeu trobar un nou document, resultat de la trobada de la *jornada científica "Collserola, més enllà del bosc"* del 27 de maig de Barcelona. Va ser un acte organitzat per la Institució Catalana d'Història Natural i la Universitat de Barcelona, que va reunir estudiosos que han dut a terme la seva recerca a Collserola en l’àmbit dels espais no boscosos, com els conreus, prats o brolles.

Tot i que tot el document és molt interessant, per tal que s'entengui que cal protegir totes aquestes zones per preservar tant Collserola com les vies de contacte amb d'altres serres naturals [tant pel que fa a la implantació de noves vies com podrien ser les sortides dels túnels d'Horta i central previstos, la creació de noves vies de circulació (ampliació d'algunes que ja hi ha) o de nous barris (com el Centre Direccional a la plana del Castell a Cerdanyola)], destaco, en particular, l'apartat 'Recomanacions per a la conservació' del document, en què hi diu:

S’ha d’evitar qualsevol transformació d’aquests espais com a resultat de la implantació de noves infraestructures, instal·lacions i edificacions o la seva conversió urbanística. Entre els indrets que més destaquen i que cal conservar i gestionar activament cal remarcar:

- Els prats d’albellatge presents als vessants meridionals i orientals de Collserola en el terme municipal de Barcelona. Entre les zones de màquies i brolles més importants de Collserola s’hi troben les situades a les zones de solell dels vessants del riu Llobregat (especialment als termes municipals de Molins de Rei i de Sant Just Desvern) i de Barcelona (per exemple: Vall Parc, Font de la Meca, Turó del Fumet, Turó del Mallol, Turó del Puig, Can Torres).

- Les rieres, els petits camps de conreu i les clapes d’arbusts presents al vessant sud-oest de Collserola, seguint l’eix del riu Llobregat. Destaquen especialment alguns sectors dels termes de Sant Just Desvern (Vall de Sant Just) i Sant Feliu de Llobregat.

- En el vessant nord resulta d’especial interès la protecció de la matriu agrícola cerealística de la plana del Castell de Sant Marçal, Torre Negra i Montflorit, les petites explotacions agrícoles situades a la vora de la riera de Sant Cugat i les rieres que travessen de manera perpendicular aquest sector agrícola (torrent de Can Fatjó, torrent de Sant Marçal, torrent del Bosc, etc.)

Salutacions.

Carme Rovira Badal crovirab@tinet.cat

Firma en defensa de Collserola

dimecres, 16 de juliol del 2008

Turistofobia

Aquí teniu un article de Manuel Delgado publicat en el País

La manera como el fenómeno turístico afecta la vida de las ciudades es un asunto denso y con múltiples facetas. Una de ellas es la aparición entre determinados sectores sociales de una especie de rechazo frontal al turista como factor de contaminación y peligro. Las intervenciones del público al final de unas jornadas convocadas hace poco en Barcelona por el grupo de estudio Turiscòpia, del Institut Català d'Antropologia, invitaban a tomar conciencia del alcance y la generalización de ese fenómeno, al que podríamos aplicar el neologismo de turistofobia, una mezcla de repudio, desconfianza y desprecio hacia esa figura que ya todos designan con la denominación de origen guiri.

Llegir articles

dimarts, 15 de juliol del 2008

BCN WEEK (Nº 56, NOVIEMBRE 2007)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

ANALIZANDO A LOS BARRIOS DE BARCELONA -SEGUNDA PARTE-

POBLENOU (JULIAN SOCORRO)

- Población: 58.611, 14'3% niños/as, 17'8% mayores, 89'7% españoles.

- Votantes registrados: 44.103 (16.853 se abstuvieron en 2003).

- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 23'2%; 61 - 90 m2: 58'7%; 91 - 120 m2: 15'1%.

- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 12'2% / 24'5%.

- Punto verde: Jardins de Ghandi.

- Fiesta del barrio: segundo domingo del mes de septiembre.

Hace un año veíamos por la televisión a jóvenes que vivían el arte, lo practicaban y enseñaban en una nave industrial de 5.000 metros cuadrados. Se llamaba la Macabra y llevaba muchos años en funcionamiento. Se trataba de un centro artístico al que, no sólo podía acudir gratuitamente cualquier interesado, sino que, además, era frecuentado por artistas del calibre de "Le Cirque du Soleil" en su paso por la ciudad. Pues fue desalojado y se dejó a todos en la calle. Recientemente volvió la polémica en torno al conjunto arquitectónico fabril de Can Ricart. Estos antiguos galpones, que, a juicio del catedrático de Ciencias Políticas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Subirats, "...son una de las joyas de la corona de ese significativo pasado industrial de Barcelona y Poblenou", ya comenzaron a ser derrumbados.

El plan del Ayuntamiento es utilizar esta zona emblemática de Poblenou para realizar el "tránsito de un modelo industrial manufacturero a un modelo adaptado a la economía del conocimiento", a fin de preservar su protagonismo económico y ocupacional. Por ello se creó el 22@, que supone el derrumbe de las tradicionales naves industriales y la posterior construcción de edificios de oficinas y algunos "lofts de lujo", entre otras cosas. Mientras se continúe con esta política prioritaria, lo único típico y cultural de Barcelona serán los afiches que empapelan los muros para la Mercé. Anunciando una urbe maravillosa que cada vez se respira menos entre las callejuelas empedradas de esta gran ciudad.

EL BORN (MICHAEL JONES)

- Población: 19.444, 9'4% niños/as, 20'7% mayores, 70'8% españoles.

- Votantes registrados: 15.070 (6.999 se abstuvieron en 2003).

- Tamaño de los apartamentos: 31 - 60 m2: 42'7%; 61 - 90 m2: 38'1%; 91 - 120 m2: 11'4%.

- Estado de los edificios: mal / alguna deficiencia: 9'1% / 30'2%.

- Punto verde: Parc Ciutadella.

- Fiesta del barrio: el uno de octubre.

sÍ, vivo en El Borne. El moderno Borne, el pijo Borne, o como le gusta llamarlo a uno de mis amigos: borny horny (diminutivo de Borne para que rime con "horny", que significa cachondo). Siempre dibuja la misma reacción en la gente, guiris y locales por igual: cejas levantadas y ¡oh-la-la!, estás viviendo la vida en color de rosa. Vale, pero estoy lejos de un pijo. Realmente he estado bailando durante mucho tiempo en esa fina línea que separa la bohemia de la juventud y la abyecta miseria. En todo caso, típico Borne: los turistas buscando el Museo Picasso a todas horas, más turismo y los consiguientes robos, tiendas de mierda y bares de pacotilla. Tiendas de moda realmente caras, restaurantes y pomposas galerías, los no tan secretos after-hours, el gentío de catalanes y guiris en el paseo el fin de semana, los vendedores de cervezas a 1 $ toda la noche, pizzas sobrevaloradas, un sinfin de fortuitos eventos en la calle, conciertos y ferias y...¡hey, si es Woody Allen! Ah, sí, y más restaurantes caros.

El Borne que amo y en el que vivo se compone básicamente de tres calles y una plaza fuera de mi casa que tiene un árbol. Voy a un puñado de bares baratos, y a los de los mayores del barrio, para matar el gusanillo casi una hora cada día. O simplemente tomo el café matutino y leo los periódicos gratuitos. En el parque que está justo al lado de mi casa a menudo pasa algo. A tres minutos de mi casa hay una tienda con una carne "halal" increíble, un videoclub extremadamente bien surtido y, para los que quieran transportarse a otro tiempo, en esa calle con adoquines de piedra y que parece estar oculta tras la sombra de un árbol, un antiguo taller de un hombre. ¿Hace algo? Y necesita un yunque bien llamativo en su oscura tienda.

dilluns, 14 de juliol del 2008

COM ENS PRENEN EL PÈL

Aquí teniu una sèrie de dades econòmiques sobre el preu del petroli i del gasoli que "demostra" l'especulació que es dóna en el seu preu.

Veïns/es:

No hem estat nosaltres els "calculadors", ens ho han remès així, desconeixem qui ha estat i si és valgut.

Però ens sembla interessant i positiu que es conegui.

diumenge, 13 de juliol del 2008

¿Y para quién es la música?

Por carlos lópez-aguirre

El barrio de la Barceloneta. Hablar de él es adentrarnos en uno del los lugares más emblemáticos de la capital catalana, un sinónimo de tradición. Por más cambios que ha sufrido la ciudad en su urbanismo y en su sociedad, todavía la Barceloneta nos ofrece algunos rincones para sentirnos en esa Barcelona romántica que nos cuentan las crónicas y las novelas. Pero poco a poco el tiempo la ha convertido en una de las mayores atracciones turísticas de la ciudad, por lo que su población y cotidianidad se ha ido modificando.

Por este motivo, cuando el Busker’s Festival desembarcó en la Barceloneta, la primera idea que se les vino a la mente a los vecinos es que todos esos grupos los habían traído los comercios y los restaurantes de alrededor para atraer más turistas durante el verano. Esto nos lo cuenta Emilia en la sede de la Asociación de Vecinos L’Ostia, ubicada en la Carrer dels Pescadors. En el lugar se respira historia y tradición. El edificio es bastante antiguo, pero lo que más llama la atención son las fotos tomadas a lo largo de los años y que muestran de forma concreta la historia del barrio.

Emilia desde el principio lo deja claro, la Barceloneta siempre ha sido un barrio con mucha música y de todo tipo. Ella lo ha vivido durante 60 años y nunca ha considerado a los músicos callejeros como un problema, al contrario siempre le han dado un ambiente especial al barrio. Por esta misma razón no está de acuerdo en que el Ayuntamiento aplique una normativa para que éstos puedan desempeñar sus actividades, pues el barrio perdería naturalidad.

“Y toda la ciudad también”, comenta,

Además, considera que todas las iniciativas dentro de la Barceloneta están encaminadas principalmente a atraer más turistas y no para ayudar a la convivencia en el barrio. Por eso cuando conoció el Busker’s Festival estaba convencida de que era otra atracción para los veraneantes.

“Yo me acerqué porque me gustaron algunos grupos, pero siempre estuve convencida de que era un festival para los turistas”, asegura.

Pero esta idea no es sólo de ella, pues sabe bien que muchos de los vecinos prefieren permanecer en su casa cuando comienza el verano y el barrio comienza a llenarse de turistas y de ruido. Por eso ella espera que el festival sea más incluyente con los vecinos y los integre más a sus actividades para hacer verdaderamente un festival callejero.

Propone, además, que los organizadores del Busker’s Festival se acerquen a las autoridades del barrio para que participen durante las fiestas de la Barceloneta durante el mes de septiembre.

Para Emilia lo más importante es recuperar el espíritu del barrio, que la gente se vuelva integrar a las actividades que en él se realicen, sin importar el lugar de donde vengan los nuevos vecinos. Que la Barceloneta siga siendo la Barceloneta y Barcelona siga siendo la ciudad que nos describían en las crónicas y en las novelas.

Buskersfestival.blogspot