dissabte, 15 d’agost del 2009
divendres, 14 d’agost del 2009
Operación Pandemia
¿Qué se esconde detrás de la gripe porcina?
¿Por qué la insistencia?
operacionpandemia@gmail.com
Realizado en julio del 2009.
(ATENCION: La referencia a la "Campaña de vacunación masiva contra la gripe porcina del año 2009" es un error. En realidad se hace referencia a la campaña de vacunación masiva contra la gripe porcina del año 1976 que tuvo como resultado múltiples muertes y parálisis, siendo, una vez más, Donald Rumsfeld el secretario de defensa del por entonces presidente de EEUU: Gerald Ford. DISCULPEN LAS MOLESTIAS.)
dijous, 13 d’agost del 2009
Decadencia y caída de un club històrico
DEL CRÍTICO ESTADO ECONÓMICO-FINANCIERO
DEL CLUB DE NATACIÓN BARCELONA
debió de explicar en la asamblea y no hizo.
Experto en Contabilidad y Finanzas
Primeramente y como muchos de vosotros sabéis, se ha OCULTADO INTENCIONADAMENTE el INFORME DE AUDITORÍA por parte de toda la Junta Directiva, realizado por la firma registrada en el ROAC, González y Cía. Auditors, y que obligatoriamente debía de entregarse a los socios junto al resto de documentación económica librada en la asamblea del pasado 16 de abril.
http://clubnataciobarcelona.
dimecres, 12 d’agost del 2009
Paco López Tey, memòria de la Barceloneta
Des de l’Associació Barceloneta Alerta (ABA), em posen en contacte amb Paco López Tey. En un moment va a buscar dos antics treballadors de la Maquinista, però un no és a casa i l’altre està malalt. Així que parlem amb en Paco de la història d’aquesta fàbrica i del carrer que en du el nom.
Per cert, la nostra càmera al carrer recordava a alguns veïns del barri el programa de Callejeros emès el dia abans. Però esperem que el nostre reportatge sigui millor rebut al barri!
Publicat per Albert Muñoz en diari de Barcelona
dimarts, 11 d’agost del 2009
Tavernes, no; souvenirs, sí
Arribarà un dia que per anar a arreglar el cotxe, comprar un tornavís o una garrafa de vi a granel, els barcelonins hauran d'anar fins a la Zona Franca. O més lluny potser. "El mòbing que l'Ajuntament de Barcelona està fent als tallers i comerços tradicionals està capgirant la geografia urbana". Això és el que diuen, per exemple, els veïns del Poblenou, que veuen com estan marxant del barri els petits tallers de tota la vida pressionats pel projecte 22@, que només permet noves activitats de les considerades netes i relacionades amb el coneixement. Es troben en la mateixa situació els habitants de Ciutat Vella, que veuen amb impotència com les botigues fashion i les de falsos souvenirs substitueixen el comerç de tota la vida. No és una queixa des de la nostàlgia, sinó des del cantó pràctic, de les necessitats del dia a dia.
Una d'aquestes botigues tradicionals que té damunt l'espasa de Dàmocles és la taverna bodega Jané. És al carrer Mestres Casals i Martorell, un dels carrerons estrets i corbats característic del barri de Santa Caterina. El seu cas és el paradigma de la contradicció. Ocupa els baixos de la finca 6 i 8 i des del número 2 fins al 16 totes estan pendents d'enderroc. Fa anys que va començar el procés d'expropiació i només hi queden dos veïns i dues botigues. L'Ajuntament vol enderrocar mig carrer i fer-hi un equipament i una plaça. Als veïns desnonats els van donar habitatge de substitució i el taverner ja està d'acord a marxar, però vol un altre local perquè encara és jove i té intenció de continuar treballant. Demana els baixos de la finca número 18, molt prop del seu local actual, per tal de mantenir la clientela. Però l'Ajuntament diu que no perquè, segons el pla d'usos de Ciutat Vella, no es poden obrir bars nous.
Pere Jordi Jané, l'amo de la taverna, assegura que l'Ajuntament no aplica la mateixa vara de mesurar per a tothom i esmenta els bars de nova planta que s'han obert al barri i que s'han saltat el famós pla d'usos. El mateix ha passat amb les botigues de souvenirs. El districte de Ciutat Vella va prohibir l'any passat obrir-ne de noves, però aquest any se n'ha inaugurat més d'una dotzena.
Però és que, a més, la taverna Jané no és d'abans-d'ahir. En la guia urbana del 1849 que van redactar Manuel Sauri i Josep Matas ja figura una taverna a nom de Narcís Duran al carrer Clavaguera número 8, que és com es deia aleshores el carrer Mestres Casals i Martorell. I podria ser que l'establiment existís d'abans i tot. La família Jané regenta l'establiment des de l'any 1960. Pere Jordi Jané ha continuat la tradició de l'establiment, que fa l'olor càlida de les bótes de vi i és un lloc de trobada dels veïns del barri, i d'aquesta feina n'està molt satisfet. Ara ha decidit recollir signatures entre els parroquians a veure si estova així la postura inamovible de l'Ajuntament.
Publicat per Maria Favà en el diari AVUI
dilluns, 10 d’agost del 2009
MINISTERIO DE LA VIVIENDA VISIBLE (POR LUIS ANTONIO TORRES MORENO)
Simón se contempla en el espejo. Observa su brazo tatuado. El resto del cuerpo es invisible. "Soy un brazo", piensa. Mientras se lava, el brazo parece ensayar para un teatro de sombras chinescas. Cuando termina, rodea todo su cuerpo menos el brazo con una venda. Después se coloca unas gafas de sol, una gabardina -sin una manga- y un calzado deportivo. Sale del barracón en el que vive. Monta en bicicleta, toma la carretera y, pasada media hora, llega a la metrópolis. Allí los edificios están sucios y atestados de inquilinos. En todos los balcones hay tiendas de campaña. Coches y plazas son el hogar de muchas familias. Cualquier resquicio es bueno para vivir. Multitudes cubiertas por vendajes recorren las avenidas, como si la urbe fuera una gigantesca sala de traumatología. Los jóvenes como él pueden enseñar un brazo desnudo, las chicas, seductoras piernas, como cabareteras. Los mayores muestran medios cuerpos. Los ancianos, sin vendas, tienen visible toda su anatomía. La pasean vestida con trajes de plástico transparente.
Article aportat per VEI
diumenge, 9 d’agost del 2009
L'Ajuntament, la Generalitat i l'hotel del Palau de la Música
És realment paradoxal que la llei del sòl hagi creat un binomi d'entitats veïnals i òrgans judicials per fer-la complir. La requalificació dels terrenys del Barça i de l'hotel del Palau de la Música només són dos exemples d'aquest fenomen. Sobre el projecte de l'hotel al costat del Palau queden infinitat de dubtes que han de fer caure el projecte per si mateix. De moment deixo aquestes reflexions sobre la taula.
Les tres administracions presents al Palau estan fent tot el possible perquè l'Audiència no intervingui el Palau. Sembla inexplicable que el jutge s'hagi negat a fer-ho, ja que estan investigant quatre persones més de l'equip del Sr. Fèlix Millet (el Sr. Millet no és l'únic implicat). Quins són els noms dels altres quatre? Quins càrrecs tenen? Per què no han dimitit? I per què les administracions fan pressió perquè no s'intervingui el Palau? Destaquen les declaracions del Sr. Garcia Bragado dient que l'hotel no té res a veure amb el cas Millet. El projecte de l'hotel és, de fet, una iniciativa dels directius del Palau. Quins interessos té l'Ajuntament a defensar aquest projecte? Per últim a la premsa surt que el Sr. Millet cobrava 24.000 € mensuals. Tot i que sembla que amb això no en tenia prou i canviava de lloc bitllets de 500 euros. Sabent això, jo em pregunto: i què cobren els altres directius i càrrecs? Què costa el Palau? Quin percentatge d'aquest sou paguem tots els ciutadans? S'ha de subvencionar una institució que es permet el luxe de pagar aquests sous? El més inversemblant de tot plegat és que l'Ajuntament anava a donar-li una medalla per la seva «bona gestió» al Sr. Millet. Això sense saber que estava a punt de ser inculpat, és clar... Increïble!!! L'Obama diu que els directius de la banca americana que s'ha subvencionat amb diners públics han de reduir els seus sous, però es veu que gestionar una entitat cultural de Barcelona que rep diners públics és la bicoca del segle.
JORGE SÁNCHEZ. AVV CASC ANTIC. BARCELONA (BARCELONÈS) en el Punt