dijous, 31 de març del 2011

Imputat un alt càrrec del port de Barcelona pel frau en les obres del Dic Est

El frau pel qual s'investiga responsables d'empreses constructores i subministradores d'escullera pujaria a 7,4 milions d'euros


El Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona ha citat a declarar com a imputat l'exsubdirector general d'Infraestructures i Connexions Intermodals de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) Rafael Escutia per la seva implicació en la trama sospitosa d'haver comès frau fiscal i malversació de fons públics en les obres del 2001 d'ampliació del Dic Est.
L'exalt càrrec forma part dels nous imputats aquest mes, que en algun cas ja havien declarat anteriorment com a testimonis i que ara se sospita que van tenir una implicació més gran després d'acabar-se els nous informes de l'Agència Tributària.


El 5 d'abril la  jutge va citar a declarar Escutia, juntament amb tres persones, entre elles, responsables de la Unió Temporal d'Empreses (UTE) que va construir el dic, formada per FCC, Construccions Rubau, Ferrovial-Agroman i Copisa.
Per al dia 6 d'abril assenyala declaracions per a presumptes testaferros de Coterras, principal empresa implicada, i per al dia 8 ha citat al cap d'obra de la UTE Dic Est David Espuña i altres càrrecs d'aquesta unió d'empreses.

Inici de les investigacions

Des de l'inici de les investigacions, la jutge ha imputat gairebé una vintena de persones entre els responsables de Coterras, testaferros, representants de la UTE i responsables del Port quan hi va haver el presumpte desfalc, entre ells el director d'Obres de l'Autoritat Portuària, Xavier Martí.
Segons es desprèn de la querella de la Fiscalia, presentada el juny del 2010 i admesa a tràmit el 20 de juliol pel Jutjat, el frau pel qual s'investiga responsables d'empreses subministradores d'escullera i la UTE podria ser de 7,4 milions d'euros, que corresponen a la compra de pedra a l'empresa subcontractada Coterras.
El fiscal sospita que mai van existir les 865.000 tones de pedra subministrades per Coterras a la UTE del total d'11,6 milions de tones que es van necessitar.

Factures de material inexistent

Així, considera que, al no existir aquest material que es va facturar, almenys es va produir un delicte de frau fiscal ja que la UTE es va poder deduir l'IVA de la compra d'aquesta pedra, per valor de gairebé un milió d'euros en dos anys, i es basa per afirmar-ho en un informe de l'Agència Tributària, que ja va començar a investigar a Coterras el 2004, 2005 i 2006.
No obstant, el fiscal també presumeix que aquesta trama podria haver comès un delicte de malversació de cabals públics ja que la UTE va facturar a l'Autoritat Portuària fins a 11 milions d'euros per aquesta pedra presumptament inexistent.
La UTE va facturar al Port unes esplanades auxiliars per valor de gairebé 18 milions com si s'haguessin construït amb pedra de pedrera quan en realitat es va utilitzar runa, un material de cost molt inferior.
En un escrit, la jutge assevera que de les investigacions de l'Agència Tributària i la Guàrdia Civil es desprenen indicis "que la quantitat de 6.394.718 euros abonats per la UTE Dic Est, contractada per l'Autoritat Portuària de Barcelona, a l'empresa Coterras no tenien base al no respondre a un verdader subministrament d'escullera i suposaven un percentatge de 3,24% del total de les obres encarregades".

Obres des del 2001

Les obres del Dic Est es remunten al 5 de setembre del 2001, quan l'APB va adjudicar a la UTE Dic Est el projecte d'ampliació del dic.
Aquest projecte es va licitar per més de 165 milions d'euros(83 finançats per fons de cohesió europeus) i dos anys després es va aprovar un projecte modificat amb un pressupost ampliat de 197 milions d'euros.
A més de la denúncia penal, l'APB va presentar al setembre una demanda civil contra la UTE per un presumpte frau de 40,7 milions d'euros en les obres de prolongació el Dic Est.

dimecres, 30 de març del 2011

Contra un món injust

Stéphane Hessel proclama la mobilització contra el poder econòmic i financer amb el seu llibre '¡Indigneu-vos!'

Les cooperatives, la banca ètica o la sostenibilitat ja mouen la gent


«El mur del capitalisme pot caure com ho va fer el de Berlín». Stéphane Hessel va donar ahir una lliçó d'eloqüència i energia a un públic entregat que va assistir a l'Institut Francès de Barcelona a la presentació del seu llibre ¡Indigneu-vos!

Si es fa una simple lectura del llibret, és veritat, com diuen els seus detractors, que Hessel no proposa solucions i que el que explica tampoc és nou. Però també és veritat que el llibre, que va néixer en una petita editorial francesa, ja ha venut 1.700.000 exemplars a França; s'ha editat a 30 països, i que la seva presentació va reunir ahir un públic intergeneracional que assentia o s'enfadava cada vegada que l'últim redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans descrivia el món actual com un lloc on cada cop hi ha més pobresa, més retallades socials i, a més, l'ecologia i la sostenibilitat -més que necessitats- són drames.

Ho deia Hessel i té 93 anys. Enviava també un missatge optimista: això es pot canviar. «Comprometeu-vos, indigneu-vos. Busqueu formes de militància i resistència pacífica, recupereu la confiança en els partits i busqueu a Internet les organitzacions que defensen els drets humans. Amb un clic podem contactar amb gent que comparteix la mateixa indignació. No estem sols».


La seva era, a més, una lliçó d'història. L'avi que ahir parlava com a jove va néixer a Berlín el 1917, va viure la segona guerra mundial (amb un destacat paper a la Resistència francesa), va passar per tres camps de concentració i va eludir la mort apropiant-se la identitat d'un altre pres. Després de la guerra, va ser diplomàtic i va formar part, el 1948, de l'equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. És a dir, és història i ha construït la història del segle XX. Al segle XXI, el seu granet de sorra és recordar, com fan els avis, que alguna cosa va malament al món i, sobretot, que això pot canviar. Ells ho van fer.
El seu discurs no és gaire diferent del dels nonagenaris que van defensar la República espanyola. Ells han viscut un altre sistema polític, més enllà de la dictadura, en el cas d'Espanya, o del capitalisme salvatge actual. Ahir a Hessel l'escoltaven molts joves. Van néixer, com escriu Tony Judt a El món no se'n surt, en un sistema social «obsessionat per la creació de riquesa, el culte a la privatització» i que sembla «natural».

Hessel animava aquells que llegeixin el seu llibre a arribar-se a una llibreria per buscar solucions. Tenia raó. En una llibreria del centre de Barcelona hi ha diversos prestatges de llibres que narren altres formes d'organització, de decreixement, de sostenibilitat. Es barregen amb els que analitzen el món actual: precarietat laboral, incertesa, ambivalència de valors, la societat risc, economistes aterrits. Tony Judt, entre ells.

Hessel acabava de parlar al nord de Barcelona. El camí del centre al nord suposa travessar diversos barris i això porta a recordar què passa al carrer. Dilluns, a Gràcia, un centenar de joves es manifestaven a favor d'un centre cultural autogestionat. A Sants, el projecte de barri cooperatiu planteja altres formes de treball, de consum. A la Barceloneta, els veïns sortien al carrer dissabte a cop de cassola per exigir un barri de veïns. «La gent està indignada -diu Ada Colau, de la Plataforma Afectats per la Hipoteca-. Si no surt al carrer, és perquè no veu altres models possibles.

L'esquerra s'ha abraçat al sistema neoliberal. Tot i així, hi ha un teixit que construeix alternatives i cada vegada hi ha més interès per cooperatives, consum responsable, banca ètica» ¿Hi haurà mobilitzacions? «N'hi ha: a la xarxa i als barris», assegura Gala Pin, activista de la Barceloneta. ¿Poden sortir al carrer? «Qualsevol dia milers de persones que construeixen alternatives a nivell local poden ocupar el carrer», apunta Colau.

Retorn a l'Institut Francès. Un noi que acaba d'escoltar Hessel explica que no milita. Va néixer el 1987, estudia i, diu, pot ser un aturat més. Llegirà el llibre, diu. Després, buscarà opcions a internet.

dimarts, 29 de març del 2011

3a Calçotada Popular del Gòtic (Sense calçots!)

Per ordre del Districte de Ciutat Vella.



Amics i amigues del barri.

Us convoquem el proper diumenge dia 3 d'abril a la tercera calçotada popular del Barri Gòtic i la primera calçotada sense calçots.  Sembla que el foc al Gòtic no és ben vist i no ens han donat el permís fins a darrera hora ni per encendre un misto.

El que havia de ser la 3a calçotada popular del Gòtic s'ha reconvertit en una paellada, xatonada... i com sempre amb ingredients de qualitat i amb molt de carinyu.

Esperem seguir reivindicant i gaudint d'un espai públic per a l'ús veïnal.

De la plaça dels peixos a la plaça vuit de març,: la 1a i 2a calçotada van ser en un aparcament de motos i ara, gràcies a la lluita veïnal,  tenim una  plaça pels veïns.


Comptem amb la col·laboració del col·lectiu de cultura popular CDG que ens prepararà unes boníssimes paelles i amenitzarà el dia amb una xarangueta i l'actuació musical del grup No Soma

Us hi esperem!!


Reserves i venda anticipada
mòbil 618 236 655  !!! no us en quedeu sense
!!!

diumenge, 27 de març del 2011

Materials de la manifestació de dissabte 26

Volem decidir el nostre futur

 
meravellosa desobediència
Arribarem fins al final, defensem un barri popular
prou barracons, CEIP Mediterrània ja!

Més fotos de la manifestació

Breu comunicat de premsa

el moviment veïnal de La Barceloneta havia convocat per aquesta tarda [ahir] una manifestació per exigir mesures front la pressió de la indústria del turisme, reclamar el CEIP Mediterrània (des de fa quatre anys en barracons) i l'edifici del segle X X com a equipament de barri (una antiga cooperativa abandonada des de fa 15 anys).

A les 17 més d'un centenar de veïns, acompanyats per la plataforma del CEIP Mediterrània,  s'han concentrat en la plaça de La Barceloneta des d'on han iniciat la marxa pels estrets carrers de La Barceloneta sota el lema: "arribarem fins al final: defensem un barri popular", durant el recorregut s'han afegit grups de veïns. A prop de les 18 de la tarda, han sortit del barri amb el crit de "prou barracons" i "la Barceloneta no és Marbella, prou hotels a Ciutat Vella".

La manifestació ha  recorregut el Passeig Joan de Borbó amb una composició diversa on es podia veure des de gent d'avançada edat, fins als alumnes del CEIP que pateixen les condicions dels barracons. La marxa ha estat sorollosa, ja que tots els assistents comptaven amb cassoles i pitos, els crits alternaven la denúncia de la manca d'habitatge social, l'edifici de l'hotel Vela, "CEIP Mediterrània ja! prou barracons", o una cançó que havien fet expressament per l'ocasió basada en la melodia de "ay, Carmela". La manifestació anava acompanyada per una vela, amb la que els veïns reclamaven el seu dret a la Barceloneta.

A les 19.30 s'ha arribat a la plaça Sant Jaume, on s'ha esperat que acabessin les intervencions de l'acte contra la impunitat del franquisme que tenia lloc a la mateixa plaça, després s'ha llegit el manifest, i s'ha donat per acabada la manifestació amb crits de "La Barceloneta no està en venda" i " prou barracons".


  • Versió de "Ay, Carmela" feta per la manifestació:

Nuestro barrio popular, rumba la rumba la rumba la
nuestro barrio popular, rumba la rumba la rumba la

el turismo lo invadió,
¡Ay Escarp! ¡Ay Escarp!

y la crisis estalló,
¡Ay Hereu! ¡Ay Hereu!

Y el piso para guiris, rumba la rumba la rumba la.
Y el piso para guiris, rumba la rumba la rumba la.
de casa nos echó,
¡Ay Dalmau! ¡Ay Dalmau!
de casa nos echó,
¡Ay Hereu! ¡Ay Hereu!

El furor de los recortes, rumba la rumba la rumba la.
El furor de los recortes, rumba la rumba la rumba la.
sin el cole nos dejó,
¡Ay Ribau! ¡Ay Ribau!
sin el cole nos dejó,
¡Ay Consorci! ¡Ay Consorci!

Pero todo pueden bombas, rumba la rumba la rumba la.
Pero todo pueden bombas, rumba la rumba la rumba la.
con la privatización
¡Ay Gomà! ¡Ay Gomà!                  
andestá el hotel vela,
¡Ay Gomà! ¡Ay Gomà!

Ataques al vecino, rumba la rumba la rumba la.
ataques al vecino, rumba la rumba la rumba la.
deberemos resistir,
¡Ay Hereu! ¡Ay Hereu!
deberemos resistir,
¡Ay Xavi Trias! ¡Ay Xavier!

Pero igual que nos engañan, rumba la rumba la rumba la.
Pero igual que nos engañan, rumba la rumba la rumba la.
prometemos combatir,
¡Ay Mas! ¡Ay Montilla!
por un barrio popular,
¡Ay el puerto! ¡Ay Distrito!