El port de BCN arriba en 7 mesos al milió de creueristes

El creixement del nombre de turistes que arriben a la capital catalana per mar continua imparable. El port de Barcelona va rebre més d'un milió de creueristes durant els set primers mesos d'aquest any, xifra que marca un nou rècord i que va suposar un trànsit de passatgers de creuers un 18,5% superior respecte al mateix període del 2007, segons va informar ahir l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB).

Aquests set mesos de l'any també han deixat un registre màxim en nombre d'arribades de vaixells, amb un total de 451 escales, un 9,4% més en comparació amb els primers set mesos de l'anterior temporada.Aquests resultats, fruit també que cada vegada atraquen a la ciutat vaixells de més dimensions, fan preveure que es podran aconseguir les expectatives anunciades i superar els dos milions de creueristes i les 900 escales de vaixells turístics a finals d'any, segons les estimacions del port. El 2007 hi va haver 1,7 milions de viatgers, un 26% més que durant el 2006.

Malgrat que el ritme de creixement és menys accelerat, l'APB va destacar també, a través d'un comunicat, el dinamisme dels passatgers de ferris de les línies regulars, principalment les que tenen destí a les Illes Balears, Itàlia (als ports de Civitavecchia, Gènova i Liorna) i el nord de l'Àfrica. Fins al juliol passat, es van comptabilitzar 619.095 passatgers de ferris, un 6% més respecte al mateix període del 2007. Per tant, sumant els viatgers d'aquestes línies regulars i els 1.021.478 dels creuers, el port va registrar un moviment de més d'1,6 milions de persones.Una altra de les xifres positives i en auge pel que fa a aquesta infraestructura és la que es refereix a les mercaderies. Entre els mesos de gener i juliol passats el trànsit a la instal.lació portuària es va situar en els 31,7 milions de tones, un 6,5% més respecte a l'any anterior, mentre que el moviment de contenidors va experimentar un augment del 4,5%. La càrrega general, corresponent a mercaderies d'alt valor afegit i que representa un 70% del total, va créixer un 5,1% i va superar els 21,7 milions de tones.

MÉS COMERÇ AMB LA XINA

En aquesta pujada hi té un paper molt important el comerç amb l'Àsia, que durant els últims anys ha crescut de manera notable. De fet, la Xina ha consolidat la seva hegemonia com el principal soci del port de Barcelona, ja que el 23,27% dels contenidors que van passar per les instal.lacions fins al mes passat tenien com a origen o destinació aquest país. En el cas de les importacions, el 27,62% de les descàrregues procedien del gegant asiàtic i el 19,24% de les mercaderies exportades tenien aquest mateix destí.Finalment, l'informe de l'APB destaca el trànsit de vehicles, que també va augmentar un 5,3%, amb un total de 483.896 cotxes transportats entre exportació i importació.

Publicat en el Periodico de Catalunya

Els preus dels pisos a Barcelona no baixen tot i la crisi

Tot i la dràstica caiguda de la compra d'habitatges per la pujada dels tipus d'interès, els preus dels pisos nous a Barcelona no paren de pujar. Segons l'Ajuntament, el metre quadrat va arribar el primer semestre d'aquest any als 4.939 euros en el cas dels pisos nous. Això suposa un 11,6% més que el 2007. En el cas dels pisos de segona mà, el preu ha arribat als 3.629 euros per m2, un 4,6% més que l'any passat.

Publicar al diari AVUI

"Hay que reformar el barrio, pero no a costa de los autóctonos"

La Barceloneta era un barrio de clase trabajadora, pero ahora está de moda. El adolescente está hurgando en el monedero de su tía. La tía se queja. En la mesa de al lado, una pareja habla mientras se reparte besos. El camarero conoce a todos los clientes. Saluda a uno y a otro. Y casi siempre sabe qué quieren tomar.

Es la Barceloneta: tradicionalmente un barrio de clase trabajadora, donde todavía se cuelga la ropa en la calle y los tiestos con flores abarrotan los balcones. Lo fashion aún no ha llegado. O no del todo. Gala Pin no se ve viviendo en otra parte, está enamorada del barrio y de sus gentes. Por eso trabaja en la Plataforma para Salvar la Barceloneta.

“Está muy bien que reformen los barrios, pero no a costa de la población autóctona”, afirma. Según los miembros de la Plataforma, el Ayuntamiento ha dejado que sea el capital privado el que lleve a cabo la reforma del barrio. Además, critican la conocida popularmente como la ley de los ascensores, que pretende poner elevadores en los pisos donde hay gente con problemas de movilidad, pero que, en su opinión, “beneficia a los grandes propietarios y no a los inquilinos”.

Para Gala, el turismo ha llegado a Barcelona de manera masificada, sin ninguna regulación, y advierte de que “el turismo crea puestos de trabajo, pero que todo el mundo se dedique al sector de la hostelería hace que desaparezcan otros sectores como el comercio de proximidad”. Gala sabe que la lucha de la Plataforma es complicada y dice que están cansados. “Creo que Ayuntamiento juega con esto”, sin embargo afirma que a partir de septiembre los vecinos volverán a la carga.

Llegir article

Llamamiento de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta y la Associació de Veins de la Òstia

Hola,

el miércoles tenemos lo de las Festes de Gràcia. En la Comissió de Festa Major del carrer Sant Pere Màrtir Vila de Gràcia

•Dimecres 19 [Quan creus que ja s’acaba, torna a començar]

18.00 Tarda polivalent. • Taller de Circ • Gràcia 3x3 Volei Platja • Trenca’t l’olla! Merendola-berenar per la Barceloneta.

La actividad empieza a las 18:00, así que molaría estar allá sobre las 17 horas

Hemos quedado a las 16:15 en Pescadors 49 para cargar trastos y subir para allá.

La merienda consistirá en bikinis y chocolate con melindros (o tortas).

La semana que viene tenemos las fiestas de Sants, miércoles y jueves seguro y martes a confirmar (dependiendo de los que estemos disponibles para currar). En Sants será una cosa más de vespre-nit.

En tanto que estas citas son para sacar dinero para el contencioso, se agradecerá (y es necesaria;) toda colaboración; así que toda persona que esté en contra del plan de los ascensores, está invitada a echar una mano, con turnos, hacer carteles, ayudar a cargar y descargar, etc...

Para no dejar esto abierto y al aire, enviar un correo a pdefensabarceloneta@yahoo.es o una llamada al teléfono (669670430) diciendo si vais a venir y qué días y horas.

Cronológicamente sería:

-miércoles 20: gràcia, de 16:15- 21.00, c/Sant Pere Màrtir, paralelo a Rius i Taulets

-martes 26: sants de 18:00 ó 18:30 a 23:00) plaça oscà, casc antic de sants

-miércoles 27: sants de 18:00 ó 18:30 a 24:00 ó 24:30 plaça oscà

-jueves 28: sants de 18:00 ó 18:30 a 24:00 ó 24:30 plaça oscà eso, nos vemos en las calles.

cap veí fora del barri!

El plan de ascensores

La Barceloneta se ha convertido en un barrio de gran atractivo para los turistas. Lo cual ha provocado una revalorización del patrimonio construido: pisos de 35 m2 se ofrecen ya a 220.000 euros.

Un grave problema que existía está a punto de ser magníficamente resuelto por el Ayuntamiento. Se trata de los equipajes. Eran muchas las quejas sobre lo empinado de las escaleras y la dificultad de subir las pesadas maletas y mochilas que llevan los turistas. Es verdad que muchos son jóvenes, pero están algo ajados por las salidas nocturnas, y otros son ya mayorcitos y pueden tener problemas o riesgo de lumbago.

La propuesta municipal de aplicar un plan para la instalación de ascensores y remodelación de fincas, nos parece, por ello, muy acertada. Los turistas podrán subir sus maletas, los propietarios de pisos verán sus fincas revalorizadas. Y todos ganando.

Es cierto que algunas parcelas tendrán que desaparecer para instalar el ascensor, pero los perjuicios que eso cause se pueden aceptar, porque son para el bien común (de los ingresos turísticos, se entiende).

Las personas mayores a las que, según se dice, también va dirigido el plan, se verán afectadas por todo el proceso de remodelación, creando una “cadena de vacantes”, que puede ser también aprovechada para convertir sus viviendas en usos turísticos más rentables.

Algunos ascensores parece que podrían instalarse en las calles. Lo cual es igualmente acertado y tendría otra consecuencia positiva: impediría la circulación automóvil y convertiría algunas calles en agradables mini-patios interiores.

Publicat en el Carrer

BCN WEEK (Nº 64, ABRIL 2008)

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

LA FATXA: "L' HOSPITALET DE LLOBREGAT, LA NUEVA TIERRA DE LOS GUIRIS"
(ISOLDA DOSRIUS DÉULAFEU)

¡Buena idea! ¡Buena idea! Id a L' Hospitalet. Mis queridos/as compañeros/as del diario, gracias por haber presentado esta ciudad a los guiris. Mostradles el camino para ir allí: metro, buses, calles. Por favor, pintad a L' H como la mejor ciudad del mundo. Propongo abrir una nueva autopista (otra obra pública que perforará una vez más el sagrado suelo de BCN... ése es el precio a pagar si queremos solucionar el problema de los guiris..., obras públicas con un montón de comisiones para los políticos... será un gran argumento para convencerles... ). Definitivamente, sí, una doble autopista pasando por la Gran Vía y la Diagonal con unas grandes señales mostrando el camino para los/as turistas. Limpiaremos las calles de Barcelona, como exactamente dijo Duran i Lleida: "Aquí no hi cap tothom". És clar! ¿Por qué no lo pensé antes? Tenemos los suburbios (menos que la urbe, por supuesto), los experimentados suburbios en recibir a la población inmigrante. ¡Explotadles! Colaboradores/as del BCN Week, vuestra cabeza está bien y a veces funciona; tengo que reconocer que vuestras neuronas no sólo están para la farra y flipar con el chill-out, existen para algo más.

Si queréis, podemos llevarles allí algunas esculturas del Gaudí o podemos hacer algunas imitaciones y plantarlas enmedio de las calles, para que los guiris no noten la diferencia (recordad su bajo cociente intelectual) y alucinarán de una manera que no reconocerán dónde están... Pero, ¿alguien sabe dónde empieza y acaba L' H? ¿Eh? ¿Alguien lo sabe? Querido Hospitalet, apalead a la gran BCN si no queréis perder el norte. Això mateix, hablaré con Jordi Hereu y crearemos la ruta de Gaudí en L' H. ¡Está claro! No puedo bloquear el aeropuerto. No puedo parar la avalancha del turismo: entonces, llevadlos directamente a L' H, que tienen el aeropuerto más cerca. Si quieren ir para la playa, apa!, todos los autobuses turísticos de BCN para Hospitalet y los metemos dentro como bestiar: i vinga, tots a la playiqui! No notarán la diferencia: están preparados para esperar hora tras hora en la cola del museo, en la cola del bus, incluso de peu! Oooh! Sí! Si quieren vivir allí: endavant! Hay espacio für alle. No importa que L' H sea una de las ciudades con una mayor densidad de población en toda España y Europa: 20.163 personas por km2. Los/as hospitaletenses están acostumbrados.

¡Lo tengo! Tenemos que cambiar el nombre de L' Hospitalet. Su primer nombre fue Provençana en el Siglo X, ¿lo sabíais? ¡Seguro que no! Después, como bien has podido leer en esta edición, el pequeño Hostal -donde dormían los viajeros cuando la muralla de BCN, a 7 km de distancia, estaba cerrada-, fue el origen del nombre actual: L' Hospitalet. Recuperad la historia, dadle a L' H su función natural: ¡liberar a Barcelona! Haced propaganda: ¡Bienvenidos/as a L' Hospitalet!... mmmmh, necesito un nuevo nombre... ¿Propuestas queridos guiris? ¡Buena, buena idea! ¡Brillante idea!... Lo más difícil será reconstruir los muros de Barcelona y cerrar sus puertas a las ocho de la tarde: la única manera de parar la estampida de los guiris hacia una nueva farra. Necesitamos pensar más en ello. Ara mateix truco al Jordi.

BARCELONA A L’AGOST

Barcelona a l’agost es converteix en una altra ciutat, una ciutat quasi postmundista, potser amb l’objectiu del condescendent actual govern municipal de provocar que els que ens hi quedem tinguem la sensació de ser-ne turistes, detall digne d’agraïment per part de tots nosaltres encara que, obtusos com som, no en siguem conscients. A l’agost l’administració (allò que vetlla per nosaltres, per les nostres necessitats) treballa a mig gas, en horari reduït i amb la consigna consensuada per tot el funcionariat de dir, a la primera de canvi, que la persona responsable de justament el que volem està de vacances i que, ja se sap, a l’agost és mala època per demanar res. La benevolència municipal, però, no es queda aquí, i per tal d’augmentar en nosaltres la sensació de diversió i facècia converteix la ciutat en una autèntica gimcama: tot està potes enlaire, el servei de transport públic divideix en tres la freqüència de pas, les línies de metro les van tallant (una setmana unes, l’altra setmana les altres) i el recorregut dels autobusos canvia perquè molts carrers i places estan en obres, en reformes, o en revisió i manteniment. S’aprofita l’agost per maximitzar els inconvenients que provoquen les reformes, fet que no estaria del tot malament si es tingués més criteri a l’hora d’aixecar carrers: un carrer no cal que estigui tallat una setmana per fer obres a una part i tallat un parell de setmanes més tard per fer obres a un altre tram. La teoria de concentrar les obres a l’agost potser funcionava anys enrera, quan realment la ciutat a l’estiu era l’oasi de tranquil·litat que ja ni en el somni desordenat dels més bohemis pot arribar a ser; avui en dia a Barcelona hi ha el mateix moviment a l’agost que a qualsevol altra època de l’any, i no és acceptable que des de dalt s’estableixin parèntesis temporals inexistents. A més a més, a part dels barcelonins i barcelonines que per diverses i totes elles evidents raons ens quedem a Barcelona, hi ha una llarga corrua de turistes amb sandàlies que necessiten moure’s per la ciutat, i per ells encara ha de ser menys acceptable que per nosaltres, habituals, resignats, perjudicats ciutadans, haver d’esperar un autobús sota un sol magnífic capaç de velar retines i vexar predisposicions durant més de mitja hora. Els estoics barcelonins arribarem tard a on sigui, els turistes no tornaran mai més a visitar la nostra (cosmopolita?) ciutat. Paralitzar la ciutat per decret institucional és una decisió indolent i abúlica com tantes a les que tenen acostumada la nostra pobra Barcelona, que segur que si pogués humanitzar-se per art de màgia i convertir-se en persona, a l’agost s’aixecaria ella tota gegantina amb el Tibidabo per barret i un riu a cada braç i se n’aniria de vacances ben lluny.

(Editorial) Barcelona batega