Delgado ens planteja una ciutat, Barcelona, plena contrastos que oscil·la entre la llum i la foscor.
D’una banda, polítics i urbanistes projecten la imatge d’una ciutat cosmopolita que mira al futur, sotmesa a un permanent procés de canvi, que “progressa”, per seguir seduint turistes i agents econòmics. De l’altra, el “Model Barcelona” s’ha convertit també el model de la gran impostura. Els processos de transformació urbana s’han dirigit a reforçar la materialització de la ciutat-poder, projectada d’esquenes a les problemàtiques socials, a la millora del benestar dels seus habitants i a les seves ànsies de justícia i llibertat.
Tal i com afirma l’autor, el “Model Barcelona” és “el fracàs d’una ciutat que s’eleva cega enfront les misèries que alberga, sordmuda davant les exclusions que genera sense parar” on la desigualtat, l’exclusió i l’anomia continuen emergint a la superfície a pesar de les voluntats d’emmascarar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada