Renovació a les entitats ciutadanes de BCN
Mobilització veïnal 2.0
Grups de Facebook i Twitter són utilitzats per debatre sobre els barris i organitzar protestes.
Les entitats veïnals se sumen a l'auge de les xarxes socials per intentar arribar a nous perfils
HELENA LÓPEZ BARCELONA
 |
| [1] |
Filiberto Bravo és un històric militant veïnal, dels de la camisa de quadros i dècades de lluita per millorar les condicions de vida de Ciutat Meridiana, barri on viu des del 1974. Com molts dels de la seva generació, Bravo era reticent a entrar en les xarxes socials, fins que, fa uns mesos, amb l'arribada de gent jove a la junta de l'associació de veïns, es va decidir a fer el pas. I hi ha hagut un abans i un després. «Hem notat un gran canvi. Això del Facebook ha tingut molta acceptació i un creixement molt ràpid. En només tres mesos ja tenim més de 1.200 amics», explica Bravo, president de l'
associació de veïns de Ciutat Meridiana, ja absolutament convençut que les xarxes socials són una eina «molt útil» perquè aquesta classe d'entitats, que en els últims anys han viscut un clar retrocés, aconsegueixin obrir-se a un nou perfil de veí. «Gràcies a Facebook aconseguim difondre amb més facilitat les activitats i això es nota en la resposta», explica Bravo. zoom Membres de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, que ja té un perfil a Facebook de 1.200 'amics'. Membres de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, que ja té un perfil a Facebook de 1.200 'amics'.
El cas de Ciutat Meridiana és dels més espectaculars -per la gran activitat que s'observa al mur del seu Facebook, on s'estableixen debats sobre la realitat del barri gairebé diàriament, des de la falta d'aparcament fins a la preocupació per la creixent inseguretat-, però no l'únic. La lenta però a la vegada optimista renovació que al llarg dels últims temps està vivint el moviment veïnal a la capital catalana -que va viure el punt àlgid amb el recent nomenament del jove
Jordi Bonet com a president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (
FAVB)-, s'està veient reflectit en una presència més important a la xarxa.
La
Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, amb 265 seguidors o la Xarxa Nou Barris, amb 184, són altres exemples de perfils veïnals a Facebook amb una notable acceptació. A través de Twitter, l'altra gran xarxa social, la setmana passada la hiperactiva
Gala Pin -sens dubte el membre de l'associació de veïns L'Òstia de la
Barceloneta més visible a les xarxes socials- buscava «col·laboradors per enregistrar un vídeo amb l'objectiu de
reclamar la construcció de l'
escola Mediterrània». Pin és plenament conscient que a les xarxes socials s'estableixen codis nous «que no tothom coneix», de manera que, des de
L'Òstia organitza tallers virtuals per familiaritzar la gent gran amb les noves tecnologies i iniciar-la en les xarxes socials, com a eina de
difusió.
 |
| [2] |
VARIETAT DE MISSATGES / ¿Què s'hi difon? De tot. L
'associació de veïns de Prosperitat, per exemple, convocava fa uns dies a través del seu Facebook una concentració contra el desallotjament del Taller de Bicis de Roquetes-Verdum, «un espai obert pels veïns per al seu ús comunitari que funcionava mitjançant intercanvi des de feia cinc anys». La del
Clot-Camp de l'Arpa cridava, per la seva part, els seus seguidors a les concentracions contra les retallades a Sanitat i la de la Xarxa Nou Barris col·laborava amb una recollida de firmes pels sahrauís. En ocasions el procés es dóna a la inversa. No han estat les associacions clàssiques les que han entrat a la xarxa per actualitzar-se, sinó que la xarxa ha servit per crear noves plataformes. És el cas dels veïns d'Almogàvers, que van crear un grup de Facebook per compartir les nits en vetlla que els causava el botellon i van aconseguir organitzar-se per posar fil a l'agulla. I, encara que és evident que el seu ús encara no és majoritari, també ho és que les xarxes socials han servit al moviment veïnal, per un costat, «per arribar a nous veïns» -com coincideixen Bravo i Pin, història i futur del moviment a la ciutat-. I, per l'altre, perquè les accions promogudes des dels diferents barris que integren la ciutat tinguin més informació -i de manera molt més ràpida- de la feina que es porta a terme en altres punts de l'urbs. Precisament, un dels objectius que s'ha marcat la rejovenida junta de la
FAVB és elaborar un nou pla de comunicació, amb la intenció d'augmentar la presència de les associacions a les
xarxes socials, tema que es va tractar en l'última assemblea general de la institució, retransmesa via Twitter per alguns dels assistents.
 |
| [3] |
* Fotos de Ferran Nadeu
[1] "Cap polític ens representa"
[2] Gala Pin (de verd) il·lustra dues veïnes de la Barceloneta sobre xarxes socials al minúscul local de l'associació L'Òstia de la Barceloneta. FERRAN NADEU
[3] Membres de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana, que ja té un perfil a Facebook de 1.200 'amics'. FERRAN NADEU
També estan a les xarxes: la confavc
face i
twitter
l'avv casc antic
face i
twitter
la campanya pel segle XX a la barceloneta
i molts altres, cerca'ls
Article publicat
al Peridico
.jpg)
