Feia almenys 15 anys que no anava a la costa nord de Barcelona, més coneguda com el Maresme pels antics aiguamolls que enverinaven la regió amb la malària. Si la barbàrie dels anys 80 i 90 deixava poc espai per a l'esperança, el que ha passat l'últim decenni és irreparable. Un gegantí formiguer de casetes adossades en un desordre pueril, amb un urbanisme caòtic i l'evident absència de qualsevol regulació humana. L'aspecte de cada país, la seva cara visible, reflecteix l'ànima de la seva classe dirigent.
Existe, tras de cada iniciativa en materia urbanizadora, una doctrina relativa a lo que se quiere que suceda o que no suceda en ella, a qué tipo de acontecimientos se pretende propiciar o evitar a toda costa. Manuel Delgado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada